divendres, 22 de març del 2013

"COMO LA PRIMAVERA" de Juana Ibarbouru



La poetessa compara l’exuberància de la primavera amb la força i vitalitat de la joventut.



Como una ala negra tendí mis cabellos
sobre tus rodillas.
Cerrando los ojos su olor aspiraste,
dicendome luego:
-¿Duermes sobre piedras cubiertas de musgos?
¿Con ramas de sauces te atas las trenzas?
¿ Tu almohada es de trébol? ¿Las tienes tan negras
porque acaso en ella exprimiste un zumo
retinto y espeso de moras silvestres?
¡Qué fresca y extraña fragancia te envuelve!
Hueles a arroyuelos, a tierra y a selvas.
¿Que perfume usas? Y riendo te dije:
-¡Ninguno, ninguno!
Te amo y soy joven, huelo a primavera.
Este olor que sientes es de carne firme,
de mejillas claras y de sangre nueva.
¡Te quiero y soy joven, por eso es que tengo
las mismas fragancias de la primavera!


                               Juana de Ibarbouru

  

10 comentaris:

  1. Un cant a la vitalitat de la joventut, que és la primavera de la vida, encara que també hi hagi tardors molt vitals...
    Petonets primaverals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com la nostra, oi?
      Si, M. Roser, la primavera de la vida és una estació meravellosa, però a la tardor també és pot gaudir molt.
      Molts petons!

      Elimina
  2. un bonic poema glòria, desprèn vitalitat i frescor sens dubte
    passa una bona setmana santa !
    fins aviat
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan.
      Jo també és desitjo uns felices vacances de Pasqua.
      Arreveure!

      Elimina
  3. els que anem per la tardor recordem amb força la primavera de la nostra vida ... preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt visual i fresc.
      Xelo, per les fotografies del teu bloc no em sembla pas que "tardoregis"...

      Elimina
  4. Ai, la joventut… quina primavera desbordant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan bonica i tan depresa que passa!
      Sort dels records...

      Elimina
  5. jo que dec estar a la primavera d'hivern....
    bon poema per celebrar la vida!
    abraçades poeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primavera d'hivern? Perqué dius això, Elfree?
      Amb lo ferma i valenta que ets!
      Va, anima't, que uns dies de descans i com nova.
      Una abraçada!

      Elimina