dissabte, 6 d’octubre de 2012

" A R A " de Clementina Arderiu

En aquest poema l'Arderiu busca "la petita esbojarrada" que hi té amagada en el fons de si mateixa. Moltes de nosaltres també la busquem, en el fons del fons encara hi és ben viva.


Ara que de tanta cosa torno...
No em pregunteu, que no sabria dir-vos
per quina brida m'he sentit lligada.
El cor encara vol tornar a gronxar-se
desbocat, a les barques de la fira;
i dic que si, que en mi tot clama d'esma
cap aquella petita esbojarrada.
...I ja no sóc sinó una dona absorta,
amb la veu i amb el riure que s'aturen.

                        Clementina Arderiu
                                 "  És a dir "



Pintura Olga Minardo

12 comentaris:

  1. El cor el voldriem sempre gronxant-se...:)
    Et llegeixo cada dia, però ara en feia molts que no et deixava cap comentari...serà que el temps es gronxa a massa velocitat...
    Una abraçada, Glòria, per aquest refugi poètic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és molt bo, tenir sempre el cor amb ganes de gronxar-se, i no ensopit!
      Gràcies, bonica, per visitar el bloc. Entenc perfectament que no tinguis temps per comentar, els que teniu obligacions, ja se sap.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Des del fons del fons sempre ens fa l´ullet l´esbojarrada, si no, l´espurna de la vida s´aniria apagant.
    Jo procuro alimentar-la, encara que a vegades cal avisar-la amb algun clatellot.

    Bon cap de setmana , Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No siguis tan dura amb la noieta esbojarrada, que segur que és un encant! Cuida-la.
      Bon cap de setmana, Pais.

      Elimina
  3. Oh, m'encanta!! Que no mori mai aquesta "petita esbojarrada", és plena de vida :)) Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes petites esbojarrades que de tants ens acompanyen són cada cop més necessàries. Quan l'edat ens va allunyant d'elles es molt convenient recordar-les i reviure-les.
      Molts petons!

      Elimina
  4. Devia ser una mica trapella de petita, i de gran, obligada ( pel que diran) a tenir un comportament políticament correcte, troba a faltar el deixar-se anar...
    Penso que hi ha persones que no cal que la busquin la criatura , perquè no la trobaran...Mai ho van ser!!!
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt trist això que dius, tot i que si que es cert que hi ha persones que han nascut velles i amargades. Pobretes!
      Una abraçada!

      Elimina
  5. La perpètua nostàlgia, la melangia constant.

    ResponElimina
  6. Mirar enrere sol provocar aquests sentiments.
    Encara que són sentiments de tendresa, agredolços.

    ResponElimina
  7. L'esbojarrada plena de vida no hauria de marxar mai... a vegades, però té raó la veu i el riure se'ns aturen...

    ResponElimina
  8. La vida pesa molt, però hauríem de mirar de conservar-la. Sinó una petita esbojarrada, almenys una petita entremaliada.

    ResponElimina