dimecres, 10 d’octubre de 2012

" ODA A ESPANYA " de Joan Maragall

Aprofitant la proximitat de la festa de la "Hispanitat" i de l'aniversari del naixement de Maragall, el 10-10-1860, compartim avui aquest poema: Oda a Espanya.
La "Madre Patria" no sempre és una mare amorosa que estima i es preocupa pels seus fills.  Hi ha vegades que sembla una madastra amb totes les connotacions negatives de la paraula. Com quan els enviava a morir a Cuba.


Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!


                     Joan Maragall 
                          1898

16 comentaris:

  1. Fixa't si en fa de dies que el nostre poeta ja ho proclamava!
    Bon homenatge!
    I molt bon dia, Glòria.

    ResponElimina
  2. És molt adient amb vista a la celebració de la Hispanitat i la situació actual, tens molt bon ull per seleccionar els poemes! Aquesta oda a Espanya, la tinc molt present perquè m'havia sortit a exàmen quan estudiava. Ja no me'n recordo de res, i em fa gràcia rellegir-la. Els últims versos són molt potents, aquesta enumeració de preguntes retòriques i l'exclamació de comiat final. Margall també les cantava clares!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta Oda és molt popular. I molt oportuna. No m'he pogut resistir de posar-la avui. Maragall no tenia pels a la llengua!

      Elimina
  3. Això jo com en Maragall, "adéu Espanya"...(espero)
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Malauradament aquest poema encara està de rabiosa actualitat...

      Elimina
  5. Aquests dies vaig sentir en alguna banda que hem passat de l'escolta Espanya, a l'adéu Espanya. I és que no ens deixen altre camí que el del comiat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan no t'escolten no hi ha possibilitat de diàleg. Ja n'estem cansats ser l'ase dels cops. O sigui que pot ser és hora de dir ADÉU!

      Elimina
    2. Més o menys, la situació d'avui és la mateixa de quan Maragall va escriure el poema. Espanya havia perdut la darrera colònia d'ultramar i estava immersa en una crisi profundíssima: neix el catalanisme polític. Muacs!
      Bon homenatge!

      Elimina
    3. Això és el més trist. Passen els anys però les coses no solament no estan millor, sinó que empitjoren.
      Petons, Carina!

      Elimina
  6. Espanya te el seu propi caràcter. Hauria d'espavilar-se i deixar de dependre de les "comunitats autònomes" en les que s'aguanta. És a dir... independitzar-se i fer la seva vida... ;o)
    Ben escollit el poema :o)
    petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que hauria de fer! Però molt em temo que no està gaire motivada...
      Graciés.
      Petonets!

      Elimina
  7. Jo li dic en forma de poema eròtico-irònic. A la meva manera.
    Morir per espanya, minúscula, no dóna el cel. Aqui a Ponent no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni a Ponent ni enlloc.
      Més val viure per Catalunya.

      Elimina