dijous, 18 d’octubre del 2012

" JO TEM LA NIT " de J.V. Foix

"Jo tem la nit, però la nit m’emporta” gaudeixen d’un lèxic ric i del gust per la musicalitat i el ritme del qual es serveix Foix sàviament en la seva poesia.




Jo tem la nit, però la nit m'emporta
Ert, pels verals, vora la mar sutjosa;
En llum morent la cobla es sent, confosa,
Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta.

Negres carbons esbossen la mar morta,
L'escàs pujol i la rosta pinosa,
Però jo hi veig una selva frondosa,
I en erm desert imagín una porta.

La fosca nit m'aparenta pissarra
I, com l'infant, hi dibuix rares testes,
Un món novell i el feu que el desig narra.

Me'n meravell, i tem -oh nit que afines
Astres i seny!-. La mar omples de vestes,
I una veu diu: "Plou sang a les codines". 

                                        J.V.Foix 

15 comentaris:

  1. Has portat uns dels poemes que més m'agraden. Encara que en alguns poemes en Foix és difícil, m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el trobo molt difícil també. Tot i reconeixent tot el merit i la bellesa del poema no estic molt segura d'haver-lo interpretat com cal.

      Elimina
  2. Temença i temptació, contradictoris, però junts. La nit, sang ploguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En moltes ocasions temença i temptació no són contradictoris, sinó complementaris: tenim por del que ens tempta.

      Elimina
  3. Uf, a mi sí que em meravell Foix. Tan profunda que apareix la foscor en el poema i tan clara i treballada que és la filigrana del teixit de les paraules.
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meravella, sens dubta, l'obra de Foix, un poeta rigorós, exigent tan el la construcció dels sonets com en la tria del vocabulari . Genial. Però has de reconèixer que no és fàcil...

      Elimina
    2. Em costa Glòria, i molt, però m´esperona. La musicalitat t´empeny i quan et quedes parat en una paraula i logres esbrinar què significa, la mateixa força del poema et fa avançar.

      Elimina
    3. A mi em costa concentrar-me tant, sóc dispersa.
      Però confio en anar descobrint tot aquest món que tu gaudeixes. Poc a poc, pas a pas.

      Elimina
    4. suave suavecito nos vamos pegando poquito a poquito jajaja perdò, quan llegiu el poema que enteneu o que us fa pensar?

      Elimina
  4. és un gran poema glòria, personalment m'encanta la tercera estrofa

    salutacions !!
    :-) joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és i és pot ser un dels més coneguts de "Sol i de dol".
      Gràcies, Joan, ens llegim!

      Elimina
  5. Jo una mica com el Jordi, el poeta tem la nit, però al mateix temps l'atrau...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algun lloc he llegit que la nit representa la mort. Ves a saber, a aquest poemes tan enrevessats se'ls pot donar moltes interpretacions. El que si és cert és que en Foix escriu amb una gran riquesa de lèxic i de manera molt musical.
      Petonets!

      Elimina
  6. Ai la nit!...tan màgica com tu. Un petó, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que maca!
      M'ha agradat això que m'has dit! :D
      Molts petons!

      Elimina