No vens,imatge, a mi
si no que´m fuges.
Te sento dins de mi
i les danses que fas
me commouen.
Vas als meus dits
i és un nou goig el meu tacte;
i als ulls, i un somrís
decora ma faç;
i als peus, i
són alades mes passes.
Llavors t’apartes de mi
-cara imatge- i te veig
volar, au subtil,
i posar-te al paper albí.
I eres, aleshores, el vers,
el poema i el meu esperit.
Carles Salvador
Els anys, com una rella,
caven solcs a l'eixuta pell dels pobres.
T'ho dic estranyament, però no et pensis
pas que he mudat d'estil:
sec, com abans,a un racó de la cuina
i em dic Miquel Martí i Pol com abans
i,com abans, visc al poble on vaig néixer.
Són els temps que canvien..
Ara la gent ocupa els llocs dels versos
i no s'hi val a fer jocs de paraules
per apagar la fam o la incertesa.
Els mots valen només allò que diuen,
i quan jo dic "el poble"
vull dir la gent que viu entorn de casa.
Ja veus si és fàcil d'estimar.
I possible.
M. Martí i Pol
Tan possible com créixer
tan fàcil com alliberar-se
de l'home vell
i compartir l'angoixa
dels altres;
i l'esforç,
i l'esperança.
De matí nasqué l'amor
i es moria a l'horabaixa,
ales de corb en el vent
el cel morat endolaven.
Una vida, dues vides,
s'ajuntaven a trenc d'alba,
el migdia les marceix
el ponent les separava.
Cavaller de cor gentil
ha travessat la muntanya,
per l'alt camí de l'amor
la mort li segueix les passes.
Alba, migdia, ponent,
uns ulls que s'obren i es tanquen.
Quan la mort arribarà,
la fulla caurà de l'arbre.
No serà teu l'estel d'or
ni la lluna corgelada,
iràs i no tornaràs
mai més a la font de l'alba.
De matí nasqué l'amor
i es moria a l'horabaixa.
Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort. Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac, i vi, i caçalla,
i, si m'arriba el pressupost,
beveu bon "whisky".
Ràpidament, em boteu foc.
Sóc valencià!
I amb una capsa de cartó,
si no és molèstia pels amics,
fiqueu la pols d'un servidor,
i el millor llibre de poemes
d'aquell poeta que creieu.
Es per anar passant l'estona
amablement.
I al mateix temps, aprendre, viure,
conèixer coses i més coses
per a la propera cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble
i allà on comença el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer, deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també del rierol.
Així a les nits, amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també de fomentar
els berenars a la muntanya.
S'aproparan per fi a mi
dolces xicones.
I despistant, com qui no vol,
alçaré els ulls i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada us estranyeu,
bé pel físic o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre Maragall,
també crec jo amb la resurrecció
de la carn.
Seré més jove i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas, jo no ho crec pas,
encara dura la vida dura,
doncs altre cop de part dels bons,
segurament, com sempre passa,
els hi diran que som dolents.
De part del bons fins a la mort!
Però llavors, no em moriré:
faré vacances.
Ovidi Montllor
Avui sóc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo
No faig res, no cuso ni planxo.
Vaig de pressa, passo i repasso
deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,
m’aturo a les botigues, veig les modes,
els colors verds i blaus.
M’obsedeixen els pintors abstractes
que parlen com els muts.
Em miro les mans, les meves i les vostres;
m’acosto adelerada als quioscs,
cerco llibres i noms. Sobretot noms!
Ignoro la premsa que baladreja mentidesM. Abelló
-Si la veritat és sempre evident
i pura com un part!
Tinc pressa,
arribo al mar que em portarà ben lluny.
Però és fals, és fals,
s’han acabat els miracles.
Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària.
Pare nostre que esteu en el cel,
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa.
Amén.
