dimarts, 8 de març del 2016

"TINC PRESSA" de Montserrat Abelló

Avui Dia de la Dona, un poema amb veu de dona, d'una dona que sap el que es diu i ho diu molt bé, doncs amb l'edat arriba el moment en que es canvien les prioritats. I es compren que el temps és una cosa molt valuosa. 






Avui sóc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo

No faig res, no cuso ni planxo.
Vaig de pressa, passo i repasso
deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,
m’aturo a les botigues, veig les modes,
els colors verds i blaus.
M’obsedeixen els pintors abstractes
que parlen com els muts.
Em miro les mans, les meves i les vostres;
m’acosto adelerada als quioscs,
cerco llibres i noms. Sobretot noms!

Ignoro la premsa que baladreja mentides
-Si la veritat és sempre evident
i pura com un part!
Tinc pressa,
arribo al mar que em portarà ben lluny.
Però és fals, és fals,
s’han acabat els miracles.

Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària.
                                                  M. Abelló

16 comentaris:

  1. Amb el pas dels anys valorem cada cop més el temps. Jo dic una frase semblant al començament d'aquest poema, però no tan bonica: "Ara, sóc avara del meu temps i no vull malversar-lo."

    Jo encara faig moltes coses que "toca fer" com ara planxar, però per la resta... Provo d'aprofitar el meu temps, a la meva manera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo faig el mateix, Carme. I em sento molt afortunada de disposar de temps per mi. Ho gaudeixo tant com puc.

      Elimina
  2. Uaaa un poema encisador, i veig que a mi em passa el mateix, així que voldrà dir que m'he fet gran ja...

    ResponElimina
  3. D'acord amb ella. El temps, el gran tresor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Novesflors, un gran tresor del que ara disposo. M'ha costat anys aconseguir temps per mi.

      Elimina
  4. Només de tant en tant tinc la sensació que el dia s'ha estirat i he arribat allà on volia. Encara vaig adelerada jo, ves! Com ho devia fer abans, treballant nou hores?
    Un petó, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Teresa. Jo també a vegades em pregunto com abans podia fer tantes coses al cap del dia, si ara que no tinc obligacions en prou feines dono l'abast.
      Un misteri.
      Petons!

      Elimina
  5. La veritat és evident.
    Tant de bo la mentida també ho fos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat no sempre és absoluta. La mentida si que ho és.

      Elimina
  6. Haurem de tenir presents de les seves paraules i, si encara no en sabem, aprendre a prioritzar abans no se'ns acabi, el temps.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De l'Abelló, gran poeta, recordo sovint "Aprenc a dir que no", però tot i que practico jo encara no en sé.
      Ens queden tantes coses per aprendre, Montse...

      Elimina
  7. És veritat, amb els anys el temps passa molt de pressa, per això cal aprofitar cada moment...Una gran dona, la Montserrat!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo quan era una nena com eren de llargs els anys. Mai arribaven els Reis, mai arribaven les vacances... Ara va tot accelerat d'una manera que de Nadal ja passo directament al estiu.
      L'Abelló una poeta amb majúscules.
      Petonets!

      Elimina
  8. molt escaient el poema i la poeta gloria tu sempre tries molt bé el que publiques i com sempre és una bona , molt bona opció
    abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree. Un plaer compartir poesia amb vosaltres.
      Una forta abraçada
      :)

      Elimina