"NON NON DE NADAL" de Joana Raspall

De nou Joana Raspall amb nosaltres, avui amb un poema deliciós. Un poema que ve de gust llegir la nit de Nadal.

T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d'espígol
per fer-te el son dolç.

  Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.

 Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món. 

                   Joana Raspall

 BON NADAL A TOTHOM!!!

*

 

"CHRISTMAS" de Pere Quart

Un Nadal vist des de la mirada crítica i mordaç d'un dels meus poetes favorits. I no li falta raó, tanmateix.

Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.

Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.

I tampoc ningú ja no s'estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l'Infant vagi nu
a l'hivern i de nit.

Pels christmas de tres tintes
s'endeuten els pobres.

I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.

No, no exagero.

                  Pere Quart 

"NOVA LLETRA A EL CANT DELS OCELLS" de Clementina Arderiu

Un bell poema de Clementina Arderiu, inspirat en la música de Pau Casals. Aquí la mateixa poeta el recita.

 

Tothom és desvetllà
en veure clarejar
la nit com una aurora.
el sol girà camí

la llum resplendí;
fa un aire que enamora.

Els ocellets també
ja saben que naixé
als fons de l’establia,
i canten dolçament
seguint el bressament
de la Verge Maria.

Omplint la quietud,

l’alosa I el cucut
alternen les passades;
el tord d’alegre vol
s’acosta al rossinyol
per acordar tonades.

La merla, la perdiu,
el passerell joliu
i el gaig també si posen;
fora d’un cant tant bell
no resta cap ocell:
fins els més xics hi gosen.

“Jesús, Nostre Senyor,
sou joia, sou claror
en la nit fastuosa”,
els ocells van dient,
seguint el pensament
de la Mare gloriosa.

                  C. Arderiu

" ARA QUE L'HIVERN " de Jordi Pere Cerdà

Aquest és un dels poemes que es van llegir a la presentació del llibre "Cendres del Passat". Un poema que va agradar molt, d'un autor cerdà, que ja hem compartit varies vegades, però que segueix sent força desconegut, i que crec val la pena descobrir. Aquí el podeu trobar musicat i canta per Manel Lluís.

Ara que l'hivern s'emporta
colorins i colorats,
fent adéus des de la porta;
ara que els arbres ericen
un brancatge escabellat,
embruixant un foll seguici;
ara que els núvols regiren
falconades silencioses
per l'espai que cruix com vidre;
ara que es torna erm el terme,
que els matins urpen i tinden
i, en les carns, agulles fiblen;
ara que al clot de les serres
els pobles es fan petits,
arremits dins les palleres;
ara que en les nits ventoses
diran que baixen els d'Eina
a oir missa a Sallagosa;
jo recordaré aquell dia
que passàvem la collada
amb deu homes de l'Algèria.

Jo recordaré aquell dia
que la Gestapo ens seguia
llurcant sus la neu sang tèbia.
Jo recordaré les cases
que ens oferien l'entrada,
escletxa en la nit gelada.
Jo em recordaré d'En Mas
passant gent fugint de França
un dia de tempestat.
Jo recordaré En Joan,
Josep, Boris i Maurici
que morí allà a Nuemmgam.
L'hivern ens mordeix l'esquena;
gos foll desencadenat,
xiula el vent com la sirena.

Ara els companys entraran
tustant la neu a la porta.
Els ulls vespillejaran
com al fogar les buscalles.
Ens asseurem a l'escó;
farà el vi calent, la mare...
Parlarem d'això i d'allò,
de guerra i de política;
i el pare dels seus moltons,
de la guerra del catorze,
d'aquella del trenta-nou
i de la que ara preparen,
del món vell i del món nou...
I acabarem la vetllada
signant el "clam d'Estocolm".

                 Jordi Pere Cerdà

 

" NOCTURN " de Carles Salvador

El dia 20 a la Plaça Bonet i Muixí es ferà una festa organitzada per Òmium Cultural. Entre altres activitats llegirem poemes, jo, aquest del poeta valencià. Com que el trobo molt bonic el vull compatir amb tots vosaltres.

La lluna acaça les estrelles

i fa vent gregal.

Les finestres

              tanquen

                  les parpelles

i dorm el poble

                  un somni fantasmal.

Una porta esbatanada

tanca furienta el seu portó.

Tremola una casa

i cruixen els vidres

                     d’un balcó.

Al cantó

vigila

          el llum d’oli

d’un Sant Francesc llagat,

la crinera

lleonina

           d’una acàcia

i un gat.

I passa l’home del farol

                             cantant

                                 les hores serenes

                                    que la lluna

                                         amorosida

                                             s’ha oblidat.

                                         Carles Salvador

" DESEMBRE " de Miquels dels Sants Oliver

El poeta mallorquí de la Renaixença reflexiona sobre el temps, de com passen els dies, els anys...la vida.

En el bloc del calendari
sols hi queda l'ultim mes,
i del arbre centenari
cauen els rebrots darrers.

Els dies, com un rosari
s'esgranen blans i lleugers,
cap al nou aniversari
empesos pels veniders.

I com els anys les centúries,
i com l'arbre les boscúries:
presents, futurs i passats,

nacions, segles i cultures
que el Temps empeny a futures
immenses prosperitats.

           Miquel dels Sants Oliver

" SÓC " de Joana Raspall

Recordem a l'entranyable poeta que fa poc més d'un any ens va deixar. Va morir el 4 de desembre de 2013.

Sóc endins

tan endins del meu temps

que els moments més llunyans giravolten

entorn meu;

el meu cor els fa d’eix

on s’esmola el clotell de les hores,

i s’esmussen els vius dels sentits.

Jo no puc, ni vull, sortir-me’n.

                            Joana Raspall

                              " Jardí vivent "

"CANÇO DESPRÉS DE LA PLUJA" de B. Rosselló Pòrcel

Feia temps que no compartíem la poesia de Rosselló Pòrcel, avui el retrobem amb una deliciosa poesia molt visual. Ha passat la pluja i el món s'anima.

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.

Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja! 

              B. Rosselló  Pòrcel



Pintura: V. Van Gogh