dimecres, 10 de desembre de 2014

" SÓC " de Joana Raspall

Recordem a l'entranyable poeta que fa poc més d'un any ens va deixar. Va morir el 4 de desembre de 2013.







Sóc endins
tan endins del meu temps
que els moments més llunyans giravolten
entorn meu;
el meu cor els fa d’eix
on s’esmola el clotell de les hores,
i s’esmussen els vius dels sentits.

Jo no puc, ni vull, sortir-me’n.

                            Joana Raspall
                              " Jardí vivent "



20 comentaris:

  1. Molt suggeridor, quest poem de la Joana, se li poden trobar molts de sentits diferents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanten aquests poemes amb tantes lectures. Jo no sé fer-ne, ho he d'explicar tot...

      Elimina
  2. Respostes
    1. Com diu la Carme és un poema al que se li poden trobar molts sentits. L'inconscient n'és un de molt probable.

      Elimina
  3. La poesia no es lo meu i em costa interpretar poemes, però em sembla que aquest és molt intim...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El títol ja ens dona una pista, és d'aquells poemes que més que entendre'ls es senten.

      Elimina
  4. M'agrada aquest cor que fa deix de les coses que giravolten al nostre voltant...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cor feble i fort a la vegada, en mig de tot.
      Petonets!

      Elimina
    2. Gràcies per l'aclariment, però penso que ja ho havíem entès.
      Més petonets! :D

      Elimina
  5. beneït món interior el d'aquesta gran dona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un món que és gratificant compartir. Gran poeta, gran dona la Raspall!

      Elimina
  6. Sabia escriure de tot i per tothom. La seva obra és un regal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, des de la seva deliciosa poesia per infants als poemes on és despulla i ens ofereix les seves inquietuds i pensaments,

      Elimina
  7. Introspecció profunda, la Joana en aquest poema. Com ja heu dit, un poema per sentir, més que per entendre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, cert. I jo el sento, m'arriba. Està escrit des del cori al cor m'arriba.
      Una abraçada, bonica!

      Elimina