divendres, 26 de desembre de 2014

"PEL CARRERO ESTRET" de Jaume Agelet

Avui un poema del poeta lleidatà, visual i agradable. Un matí que comença rialler, ple de sol.




Pel carreró estret
el sol hi fumeja,
el sol hi blanqueja 
la negra pared.

Ara el cel s'hi aboca
amb son blau molsut.
El matí s'ajoca 
amb ulls de vellut.

Els ocells cantaires
-grans de sol espès-
foraden els aires
amb el bec encès

             J.Agelet i Garriga



10 comentaris:

  1. 3 estrofes precioses. La del mig fantàstica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, i penso que el blau "molsut" és una manera molt original de descriure un color.

      Elimina
  2. Un bell poema per un bell matí de Sant Esteve...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que ha estat un bell matí. Festiu i assolellat.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  3. Feia temps que no sentia el verb ajocar. Un poema simpàtic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es un verb que s'usi gaire, si alguna vegada l'he fet servir per un poema, molta gent no sap pas el que vol dir.
      Contenta de que t'hagi agradat!

      Elimina
  4. rialler el dia que ara ja és diumenge amb molt de vent poètic i del nord...abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que hagis tingut un Sant Esteve rialler. Jo, avui, he estat sola. Però també m'ho he passat bé arreglant una mica el blog, que tenia enrederit. He estat uns dies fora ;D

      Elimina
  5. Vaig tenir un professor que diria que es un poema "net" ( mai vaig acabar d'entendre que redimonis volia dir...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo tampoc ho sé, Bruixeta. Però la veritat és que el poema, senzill, sense grans metàfores, encomana bon rotllo.

      Elimina