divendres, 15 de gener del 2016

"LA NEU QUE S'ADORM" de Josep Sebastiá Pons

Avui és el poeta rossellones, considerant el millor escriptor nord-català de la seva generació, qui ens evoca un dia d'hivern i de nostàlgies.




La neu que dorm a l'ombra del camí
espera el raig de sol que la beuria.
El vent geliu me ve a rejovenir.
Del vent geliu l'amor naixia.

Vora  el moli de vent per sempre obert
la branca del oliu es desespera.
La muntanya amb els camps és un desert
i s'engruna en palets la torrentera.

I jo encara tot sol per recordar
els passos de mos avis tornaria,
seguint la vinya freda i l'alzinar,
ocell perdut, el sol ocell del dia.
                                                Josep Sebastià Pons

10 comentaris:

  1. És molt bonic la metàfora de retornar a la casa dels avis com un ocell perdut.
    La fotografia acompanya molt bé al poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és una metàfora molt ben trobada, un ocell sempre inspira tendresa.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Bonic poema i un ocellet perdut amb cara de fred...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordar la infantesa sempre és agredolç, però és font d'inspiració de bonics poemes.
      Petonets!

      Elimina
  3. el títol ja és tot un poema ....la neu que s'adorm
    gràcies Glòria! abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Pons té en la Natura una font d'inspiració que li suggereixen imatges molt poètiques.
      Gràcies a tu, Elfree.

      Elimina
  4. Poema que traspua impaciència per la primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però la primavera ja ha passat, Rafel. La recordem i l'enyorem.

      Elimina