dilluns, 18 de maig del 2015

" VELLA MEMORIA DELS BOSCOS " de J. Palau i Fabre

Un poema del tercer llibre de l'autor, "Imitació a Rosselló Pòrcel", publicat el 1945, que Palau i Fabre dedica al admirat poeta mallorquí prematurament desaparegut.






Més obscurs cada dia
els boscos o l’infern
em cremen la memòria
i em fan el viure espès.

Els arbres o les flames
-negre verd o vermell-
amaguen tramuntanes
de somnis que no veig.

Les crestes irisades
i els dits de les arrels
no arriben a tocar-me:
jo sóc un arbre etern!


           J. Palau i Fabre
                     "Imitació a Roselló-Pòrcel "


Pintura. P. Mondrian

10 comentaris:

  1. Una arbre ben arrelat que la tramuntana no pot arrencar.

    ResponElimina
  2. la dualitat dels sentiments però amb les arrels fermes

    ResponElimina
  3. I en aquesta Eternitat arribo a la Santedad on el cel i la terra em fam memòria.


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules per la reflexió, pensaments transcendents en cada comentari vostre. Gràcies.
      Abraçades!

      Elimina
  4. M'agraden aquests arbres que amaguen tramuntanes de somnis...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arbres forts i valents, amb les arrels fondes i les fulles fermes.
      Petonets!

      Elimina
  5. "Un arbre etern" és una imatge preciosa. Si Palau i Fabre fos un pintor dirien que les seves pintures tenen molta força. Fa poemes plens de vida, bateguen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els seus poemes també tenen molta força. Més que escriure cisella.

      Elimina