divendres, 22 de maig de 2015

" LA PARELLA " de Maria Beneyto

La decisió personal de Maria Beneyto, castellanoparlant (família, escola i formació en castellà), va ser posar en pràctica una producció literària  en català, després d'un esforç d'aprenentatge i de formació autodidacta . La escriptora valenciana va aconseguir una veu poètica amb molta força i compromís.  



Ells han perdut de vista el món al banc.
No coneixen a ningú.
Són tots dos la sang cega, el miracle
que es repeteix: mans en la foscor lliurades
 la delícia. Bes a la claror feixuga
de l'acaronament suau, suau...

Jo aguaite.
Amb la innocència d'un cadell,
els mire
sense entendre tendror, luxúria
o encantament feréstec,
des de l'oblit.
I l'home jove que no entén
que no estic entenen-los, crida:
¿Que hi ha?

Reste perplexa
a terres de ningú.
Desconeguda.
Però he begut un glop
de besllum al record,
i endinsada en mi, vaig
de l'amnesia al somni,
on l'abraçada teva
em deia que era dona.
I que vivia.

             Maria Beneyto
         "Elegies de pedra trencadissa"


Pintura:

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. I la nostàlgia d'un temps que ja només és record.

      Elimina
  2. Doncs penso que va fer una bona feina...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La va fer, va ser una decisió encertada.
      Petonets.

      Elimina
  3. I se'n va sortir gloriosa....quin poema més bonic!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una dona valenta i compromesa, no es conformava amb el fàcil, i una bona poetessa.

      Elimina
  4. Que afortunats que triés la nostra llengua, és preciós

    ResponElimina
  5. Vinc de llegir "em perdo cor endins" al blog "Hora blava" i em trobe ací amb un vers que també hi fa referència: "endinsada en mi". M'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui és un dia per aprofundir dins de nosaltres mateixes. Sovint s'ha de fer una introspecció, és convenient. Els poetes ens ho recorden.

      Elimina
  6. Un poema trist i bonic alhora, com els últims llibres de l'autora després de la pèrdua de la parella. Casualment el vaig llegir fa poc i avui de nou m'ha agradat recordar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec la vida personal de Beneyto, en les biografies que he llegit parla només de la seva obra. El fragment final d'aquesta poesia ens diu clarament els seus sentiments: enyor, dolor, nostàlgia...
      Gràcies, Toni, és agradable llegir els teus comentaris sempre aporten una nova mirada al poema.

      Elimina