divendres, 8 de maig del 2015

" FILL MEU " de Simona Gay

L'autora rossellonesa  plena de tendresa dedica aquest poema al seu fill nounat. Un dolç cant d'amor matern i entrega.



Com t'he rebut meravellada,
tendre present de mos vint anys!
Dins la nit dolça i molt callada.
T'han gronxolat els meus refranys.
Primer bressol, blanques cortines,
eres el fill més bell del món!
I quan tots dos fèiem joguines,
com el goig reia en l'ull profund!
Pel caminet de les floretes
que tant sabies arrapar,
m'han cercat sempre tes manetes...
Pel camí gran voldràs la mà?


                         Simona Gay
                                    "Aigües vives"

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si, és molt dolç, sense cause en sensibleries.
      Deliciós.

      Elimina
  2. Sí que vull agafar la mà de la mare. I de la filla!

    ResponElimina
  3. Molt bonic i per la seva tendresa...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo molt bonica la poesia d'aquesta autora. És un poema molt dolç, però no ensucrat.
      Petonets!

      Elimina
  4. M'agrada molt la reflexió del darrer vers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és aquí on el poema fa un gir més transcendent. A vegades els fills rebutgen l'ajuda, però la mà d'una mare sempre és generosa.

      Elimina
  5. Tan de bo, el meu, vulgui la meva mà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, Alba. L'Iu trobarà la mà d'una mare excepcional.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Molt bell, una mare jove que ofereix tot el seu amor al fill. Molt tendre.

      Gràcies a vosaltres i abraçades!

      Elimina