dilluns, 26 de gener del 2015

"PASSA EL SOL" de Joan Maragall


Maragall troba poesia en tota la Natura. Veu passar l'hivern, però, vitalista com sempre, ja albira en cada arbre l'anunci d'una nova primavera.







Passa el sol per davant de ma  finestra…
El sol, com un aucell que se’n va a jóc,
passa volant pels arbres cada dia.
Els ametllers s’han coronat de neu
I les mimoses d’or… Quina alegria!
Darrera la negror d’aquells xiprers
sospireja el ponent i mor el dia.

                       Joan Maragall



Pintura: A. Zavarin

12 comentaris:

  1. Fa dos dies que, als capvespres, contemplem aquest sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon observador de la Natura, Xavier! Com Maragall ho era.

      Elimina
  2. que`fàcil i àgil ho diu el poeta passa el sol.....
    un bon dia per a tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maragall té una manera bonica i planera de dir les coses, és fàcil de llegir i d'entendre.
      Una abraçada, Elfree!

      Elimina
  3. La neu són les flors, una imatge molt ben trobada, ambivalent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, flors blanques, com la neu. Tu sempre captes tots els detalls, Helena!

      Elimina
  4. Em sembla que Maragall va ser el primer poeta que va atraure'm quan era petita, amb la "vaca cega". També és l'únic del qual he llegit un llibre sencer "Canigó".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin poema "La vaca cega"! Commou.
      Sempre em posa la pell de gallina...

      Elimina
  5. A veure si se'ns encomana el seu vitalisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És contagiós i, la veritat, sempre va bé una dosis de vitalisme.
      :)

      Elimina
  6. Sembla com si Maragall pintés un paisatge amb les paraules. M'agrada molt "Passa el sol per davant de ma finestra...", ens predisposa a contemplar, a deixar fluir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els seus solen ser poemes molt visuals. No fa falta gaire imaginació per veure l'escena que descriu.

      Elimina