En el bloc del calendari
sols hi queda l'ultim mes,
i del arbre centenari
cauen els rebrots darrers.
Els dies, com un rosari
s'esgranen blans i lleugers,
cap al nou aniversari
empesos pels veniders.
I com els anys les centúries,
i com l'arbre les boscúries:
presents, futurs i passats,
nacions, segles i cultures
que el Temps empeny a futures
immenses prosperitats.
Miquel dels Sants Oliver
Un mes que val per tot un any!
ResponEliminaÉs el mes, en que volen o sense voler, fem inventari.
EliminaConfiem que ens sigui positiu!
El pas del temps és un tema de reflexió poetitzable, sens dubte.
ResponEliminaEl temps és un tema recurrent en la poesia i el fi d'any, una ocasió molt propicia.
EliminaPerò jo et desitjo poesia per tots els dies del any. Que ho fas molt bé, Novesflors!
Realment tot un retrat ben realista del pas del temps...
ResponEliminaPetonets.
Jo procuro no pensar massa en el temps. Passa tant de pressa de fa basarda!
EliminaPerò mentre vagi passant...
Petonets!
Mirat així el pas del temps fa feredat
ResponEliminaHo miris per on ho miris, i més a partir d'una certa edat, el pas de temps en fa, de feredat.
EliminaPerò tampoc cal pensar-hi massa. El temps passarà igualment.
Un mes que ja es podria acabar :(
ResponEliminaN'hi ha molts que ho desitgen, masses festes, masses records.
Elimina