dimecres, 30 d’octubre del 2013

" TU CORAZON UNA NARANJA HELADA" de Miguel Hernández

Recordem avui el naixement del gran poeta de Orihuela amb un poema de "El rayo que no cesa"




Tu corazón, una naranja helada
con un dentro sin luz de dulce miera
y una porosa vista de oro: un fuera
venturas prometiendo a la mirada.


Mi corazón, una febril granada
de agrupado rubor y abierta cera,
que sus tiernos collares te ofreciera
con una obstinación enamorada.


¡Ay, qué acometimiento de quebranto
ir a tu corazón y hallar un hielo
de irreductible y pavorosa nieve!


Por los alrededores de mi llanto
un pañuelo sediento va de vuelo
con la esperanza de que en él lo abreve.

                      Miguel Hernández 


Pintura: J. Romero de Torres

dilluns, 28 d’octubre del 2013

"L'ESPIGOLERA " de Jacint Verdaguer

Encantador poema de Verdaguer, que pertany a les "Jovenívoles", poesies de la seva joventut que van restar ocultes i que no es van publicar fins després de la seva mort.



Darrere dels mossos    que enmig de l'artiga
arranen los blats    que de gra se vinclen,
tot taral·larejant    va na Margarida
per entre les garbes    replegant espigues
que li deixen uns,    que els altres esquitllen.      
Quan n'ha replegat    un moixell, les lliga
i en fa un ramellet    millor que els de Glícera,
ros com un pom d'or    rodó ni com pinya,
que amb altres lo du    voreta l'artiga.

Tot espigolant    se planta una espina
i es posa a plorar    a llàgrima viva;
lo més bonicoi   dels minyons s'hi gira:
- Guideta, que tens?,     dons que tens, per vida?
- Al taló del peu    m'hi puny una espina-
Ell que hi va, la hi trau    i el peu li embolica,
de son barret ros     traient-se una cinta.
Tot embolican-l'hi     la nina sospira.

-Pobreta! et fa mal?    t'estrenc massa? Digues.
-No sospiro, no    pel peu ni l'espina;
sospiro per tu    que me l'emboliques,
que curant-me el peu   del cor m'ets ferida.

                                 Jacint Verdaguer

                                              "Jovenívoles"


Pintura: Julien Dupré

divendres, 25 d’octubre del 2013

" HI HA OMBRES " de Anna Dodas

"Un món poètic ben personal -diu Maria Mercè Marçal parlant de la poesia d'Anna Dodes-  i, com se sol dir, intransferible. Un món poètic, d'altra banda, marcat per la desolació, més a prop del "terrible" que del "bell"... Premonitori
de la seva tràgica mort?



Hi ha ombres a la nit
ombres com tinta
taques
també hi ha llums
estels i ulls com flames.

tremola el gos, les velles ruïnes 
del castell i arbredes 
mortes després, el llargs carrers
i blanc camins lligant-se

la nit respira, i és l'aire fred
el que m'abraça.  

                          Anna Dodas
                             "El Volcà"

dimecres, 23 d’octubre del 2013

“PERQUÈ ETS JOVE, AMIGA “ de Marià Villangómez

Continuem recordant al eivissenc Marià Villangómez, en motiu del seu centenari, amb una poesia fresca i molt sensual.


Cançó renovada

II
Perquè ets jove, amiga,
com tija o anyella.
Perquè ets jove i portes
un bosc entre els braços.

Per això estimava,
per això t'enfiles
amunt dels meus nervis
i el pit em mossegues.

Perquè ets jove, amiga,
i d'aire lleuger.
Encara que fugis
et perseguiré.

Marià Villangómez

"La Mirada"


Pintura: J. Sorolla

dilluns, 21 d’octubre del 2013

" ANDORRA AL OCTUBRE " de Marià Manent

La tardor arriba al bosc esplendorosa d'ocres i daurats.


Son els bedolls flama viva
al bosc negre dels avets.
Diríeu que cremen drets.
Veus fum o és boira que arriba?

Tranquil.la dolça és la flama,
quieta en la pluja. Lluu
amb or d'albercoc madur
mig amagat a la rama.

            Marià Manent




Pintura: Juan Blanco

divendres, 18 d’octubre del 2013

" TE DOY MI ALMA DESNUDA " de Juana Ibarbourou

Apassionada, valenta i generosa la poetessa uruguaiana, s'ens ofereix en la seva bellíssima poesia.



Te doy mi alma desnuda,
como estatua a la cual ningún cendal escuda.

Desnuda con el puro impudor
de un fruto, de una estrella o una flor;
de todas esas cosas que tienen la infinita
serenidad de Eva antes de ser maldita.

De todas esas cosas,
frutos, astros y rosas,
que no sienten vergüenza del sexo sin celajes
y a quienes nadie osara fabricarles ropajes.

Sin velos, como el cuerpo de una diosa serena
¡que tuviera una intensa blancura de azucena!

Desnuda, y toda abierta de par en par
¡por el ansia del amar!

                             Juana Ibarbourou 



Pintura: Omar Ortiz

dimecres, 16 d’octubre del 2013

" LA TEVA MÀ " de Joan Teixidor

Unes mans que s'enllacen, que s'acaronen, quin sentit tan meravellós és el tacte!






La teva mà dintre la meva mà,
rosa de carn, quina alegria!
Per si l'oblit vingues després
m'abillaré amb un xic de música.

Amb la cançó que ara m'arriba
d'un riu ocult d'aigües molt fondes,
pel camí de la teva mà
fins a la meva mà.

                     Joan Teixidor

dilluns, 14 d’octubre del 2013

" LES MAGRANES FLAMEJANTS " de Josep Carné

El poema que correspon a "Els fruits saborosos",  és una llarga invocació de la muller d'Alcides a Hera, deessa protectora de l'amor matrimonial; aquesta dona, sola i enyorada per l'absència de relacions amoroses amb el marit, sol·licita fervorosament a Hera el revifament de la passió física, sexual. Les magranes esdevenen símbol de sexualitat.




És nit; sola i plorosa diu la muller d'Alcides:
-Oh Hera, gran deesa, atén-me, cor a cor,
abans que a Zeus recaptin tes flaires exquisides
i el seu esguard et volti de rierades d'or.



Car t'és plaent de veure, en les suaus brandades,
com tremen, com es lliuren els cossos matronals,
i que les veus s'apaguin, de tan enamorades,
i s'ompli de victòries el tàlem dels mortals.



I sola presideixes, del cim de la claror,
l'aürt de les mirades en lluita prest encesa,
i ara t'arbores, ara t'ajeus en la peresa
al cobrí de la roda de neu del teu pagó.



Allunya'm, protectora, les hores malastrugues:
ma veu i mes petjades sols troben solitud,
i la mateixa llàntia fa pobres pampallugues
com si, per enyorança, li demanqués virtut.



Aquelles nits anyoro d'enfosquiment tan clar,
quan queien flors dels arbres que el ventitjol despara
quan ell la cara meva prenia vers sa cara
i el braç me'n queia , sense la força d'anusar.



Encén el bell furor, oh Hera, amb ta mirada;
que sigui aquest silenci batut per so rabent.
La vella porta espera la seva revolada:
mon cos demana els besos que ajupen com el vent.



Alcides, en collir-me, dels braços meus digué
que eren una garlanda d'amor, tota florida.
Oh Hera, en sa tornada l'estrenyeria bé
i fóra ma garlanda potent com una brida.



I despullant, de dia, les hortes i els jardins,
en premi de les teves volences sobiranes,
tos temples ornaria de flamejants magranes
que, ben ferides, llencen un xàfec de robins.


                                         Josep Carner 
                                              "Els fruits saborosos"


 

divendres, 11 d’octubre del 2013

“TOTS VOSALTRES I JO” de Salvador Espriu

Junts aconseguirem paraules clares, verdaderes i nous cants de llibertat!





Esplendors de paraules
corcades de foscor.
Vulguem que siguin clares
tots vosaltres i jo.

Brills de subtils paranys,
de clams freds de la por.
No tolerem enganys
ni vosaltres ni jo.

Dreçats en el llevant,
omplim la gran buidor
d'anys morts amb un nou cant:
tots vosaltres i jo.


                          Salvador Espriu
                             “ Poemes i narracions “



Pintura E. Kurdryashova

dimecres, 9 d’octubre del 2013

"TORNO DE LA DOLÇOR DE LES MUNTANYES" de Joan Maragall

Demà 10 d'Octubre és la data del naixement de  Joan Maragall. El recordem en un poema en el que parla de les seves estimades muntanyes.



Torno de la dolçor de les muntanyes
i de veure el mar blau de dalt dels cims:
tot era ple de llum i alegria;
pels plans brillaven tremolant els rius.

Tot era prop i lluny, i tot tenia
com una resplendor d'eternitat;
aquell repòs que l'ànima somnia
per quan aquest camí s'haurà acabat.
                        Joan Maragall

dilluns, 7 d’octubre del 2013

" PER UNA AMIGA PINTORA " de Jordi Sarsanedas

Un deliciós poema de Jordi Sarsanedas,  visual i amb molta llum. Encara tenim al abast molts petits plaers per gaudir!






Entre les coses encara possibles:
acaronar la galta de les hores
-totes fereixen, totes somriuen-,
recollir el pol·len del temps amb la punta del dit,
escampar cel amunt les escates del mar,
acotxar-se amb el vellut de l’ombra.
O sigui
posar, entre tantes llums o tanta
necessitat de llum,
un ferment d’atenció i de consciència.



                                                            Jordi Sarsanedas


Pintura: M. Teresa Oquendo

divendres, 4 d’octubre del 2013

" OCTUBRE " de Rosa Leveroni

Un octubre melangiós, recordant absències, en la exquisida ploma de Rosa Leveroni.



Aquest octubre em donarà el perfum
més olorós d'amor i melangia.
Un dolç esclat tindrà la seva llum
tot tremolós de l'enyorança pia.

S'esvairà tot rastre d'antic fum
congriador mesquí de la follia,
i la flama fidel que no es consum
amb les seves clarors m'ornarà el dia.

Sota la terra lleu ara reposes,
amb l'esperit ben pur, joiós ja goses
l'aventura feliç de l'infinit.

Aquest florir sortós de meravella
serà la rosa d'or que s'esbadella
damunt el somni càlid del teu pit.
                         
                            Rosa Leveroni
                                               "Les absencies"

dimecres, 2 d’octubre del 2013

" POQUES PARAULES ..." de B. Roselló Pòrcel

Compartim com cada mes un poema de Rosselló Pòrcel, per commemorar el centenari del seu naixement.



                         I
Poques paraules surten
de les boques en calma.
Els arbres del prat, sembla
que es perdin en llunyana
visió de vell gravat,
tota plena de màgica
dolçor que fa pensar
en velles enyorances.

Quan s’acosti la fosca,
les bruixes i les branques
s’aferraran com serps
en lluita de fantasmes.
Tancarem la finestra
i voltarem la flama.
El foc allargarà
ombres esvalotades.

         B. Rosselló Pòrcel
               " Nou poemes "