dilluns, 28 d’octubre de 2013

"L'ESPIGOLERA " de Jacint Verdaguer

Encantador poema de Verdaguer, que pertany a les "Jovenívoles", poesies de la seva joventut que van restar ocultes i que no es van publicar fins després de la seva mort.



Darrere dels mossos    que enmig de l'artiga
arranen los blats    que de gra se vinclen,
tot taral·larejant    va na Margarida
per entre les garbes    replegant espigues
que li deixen uns,    que els altres esquitllen.      
Quan n'ha replegat    un moixell, les lliga
i en fa un ramellet    millor que els de Glícera,
ros com un pom d'or    rodó ni com pinya,
que amb altres lo du    voreta l'artiga.

Tot espigolant    se planta una espina
i es posa a plorar    a llàgrima viva;
lo més bonicoi   dels minyons s'hi gira:
- Guideta, que tens?,     dons que tens, per vida?
- Al taló del peu    m'hi puny una espina-
Ell que hi va, la hi trau    i el peu li embolica,
de son barret ros     traient-se una cinta.
Tot embolican-l'hi     la nina sospira.

-Pobreta! et fa mal?    t'estrenc massa? Digues.
-No sospiro, no    pel peu ni l'espina;
sospiro per tu    que me l'emboliques,
que curant-me el peu   del cor m'ets ferida.

                                 Jacint Verdaguer

                                              "Jovenívoles"


Pintura: Julien Dupré

14 comentaris:

  1. Es un poema força divertit i molt musical, m'agrada.

    Bona setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el trobo encantador, d'una ingenuïtat deliciosa.
      Bona setmana, bonica!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Que dolces les ferides del cor si són correspostes!

      Elimina
  3. una llàstima que no poguera veure aquests versos publicats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Semble que després, quan va entrar al seminari, les va voler ignorar. Per sort no les va destruir i es van poder recuperar en el poemari que van titular "Jovenívoles". Una sort!

      Elimina
  4. És el Verdaguer més bucòlic, m'encanta i el dibuix també, me l'emporto.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una estampa idilica de les dures feines del camp.
      T'emportes el dibuix? Ja estaré atenta a veure que t'ha inspirat! :D
      Petonets!

      Elimina
  5. molt bonic poema i dolcet com diu la carme.

    aprofito per desitjar-te que vagi molt bé la presentació del teu llibre glòria !
    una abraçada ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan, pel teus desitjos. :D
      Abraçades!

      Elimina
  6. Que innocent que ens sembla ara aquest poema :)

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Verdaguer descriu amb molta delicadesa aquesta escena, aquest candorós coqueteig de la Margarideta.

      Elimina