divendres, 8 de novembre del 2013

" LLUNA DE PORCELLANA " de Maria Mercè Marçal

La lluna, l'amor, el desig, el dubte. I la música i la veu de Toti Soler .



Perquè avui feia el seu ple
la lluna se’ns posa a taula.
Quin pany de cel de quadrets
de cuina les estovalles !
En acabat de sopar
l’amor ens tira les cartes.
Al primer tomb de la sort
la color se’ns trasmudava.
Al segon, els gots de vi
tacaren les estovalles.
Al tercer se’ns va trencar
la lluna de porcellana.

                M.M. Marçal
               "Foc de pales"

11 comentaris:

  1. És preciós, com arriba sempre tant endins la MM Marçal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comunica molt els sentiments. A mi també em sembla molt propera.

      Elimina
  2. M'encanta aquest poema acompanyat de la veu del Toti Soler. Sempre m'havia cridat l'atenció perquè aquí color és femení. Molt bon dia, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat. Jo tampoc no ho havia sentit a dir mai.
      M'alegra que t'agradi, Sílvia!

      Elimina
  3. Un poema preciós per la seva senzillesa. M'imagino la lluna reflectida sobre les estovalles...Sort que la lluna de veritat mai es trenca!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns dies hi ha bocinets de lluna, però sempre acaba lluint plena i rodona. És tan bonica!
      Petonets!

      Elimina
  4. l'amor va se la causa del desbordament, suposadament de passió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, la passió, tan difícil de controlar! En ocasions convé deixar-se portar i desbordar-se.

      Elimina
  5. La lluna és delicada i quan baixa a la terra se'ns pot trencar.

    ResponElimina
  6. Algú sabria explicar el poema ? Som estudiants de batxillerat i estem treballant aquest poema que encara no el tenim del tot clar :) gràcies.

    ResponElimina