dilluns, 4 de març del 2013

" SÓLLER " de B. Rosselló Pòrcel

El poema d'avui l'ha triat la Sílvia. La imatge també la suggerit ella. Té bon gust!


El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.

Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.


Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramels dins l'oratge.


El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.


Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.


El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.


                B.Rosselló Pòrcel 

18 comentaris:

  1. Oh, gràcies, Glòria. M'agrada tant començar el dia llegint aquest poema! El trobo molt sensual i alhora evocador del paisatge mallorquí. I em fa molta gràcia l'aparició final del vicari suat. A més, sempre que el llegeixo em vénen ganes de tornar al port de Sóller a veure si m'arriba l'aroma de la tarongina ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt.
      Vas tenir molt encert ajudant-me a triar el poema.
      Gràcies, bonica.

      Elimina
  2. HI ha tantes sinestèsies (sentits aplicats a altres, com dir "bes de color blau") que torna alcòholic, aquest poema. Però se'n demana més, i es torna a llegir...

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dir que un poema torna alcohòlic és també una sinestèsia? :D
      Petonets!

      Elimina
  3. ideal per avui dilluns

    salutacions a totes dos

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema deliciós, ideal per tota la setmana.
      Una abraçada, Sargantaneta!

      Elimina
  4. és un poema ben xocant! ;-) Les cuixes de marquesa deuen fer goig de veure no??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les de la marquesa segurament, altre cosa seria les cuixes de la duquessa...

      Elimina
  5. Aquest dissabte passat hi vaig ser passejant pels seus carrers. Llàstima de no haver llegit aquest poema abans... crec que el proper dia que hi vagi me l'enduc i així trauré molt més suc (de taronja sollerica) a la caminada pels seus carrerons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que quan tornis a Sóller, en mig de la llum i l'aroma, imaginaràs al vicari suant la sotana i les cuixes d'una misteriosa marquesa...

      Elimina
  6. És fresc i ocurrent, amb l'aparició del vicari suat :):):)

    ResponElimina
  7. Hem pregunto quin aspecte deu tenir una ombra capgirada...
    Que bé aire amb sucre i confitures de flors, la poètica dels gurmets...
    Petons dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nena, quines coses de preguntar-te!
      Venen ganes d'anar a Sóller després de llegir aquest poema, oi?
      Petonets!

      Elimina
  8. Llegunt el poema torno a veure i a olorar Sóller, la vall i el port. El vent ens porta flaires de taronger. També val la pena tornar-lo a sentir amb la veu de Maria del Mar Bonet.

    PD. La imatge de la marquesa i el vicari em segueix deixant perplex.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt visual. Ara, la vision de la marquesa ja requereixen més esforç.
      He buscat la cançó per posar l'enllaç i no l'he sabut trobar.

      Elimina