dimarts, 19 de febrer del 2013

" SI LA MAR ENGANYA " de Dulce Chacón

Una ploma amb molta força, prematurament desapareguda.


                                                                                 A Juan

Habladora la mar, habladora:
puso a mis píes diecisiete caracolas
y nada me dijeron.

¿A quién puedo pedir que me resuelva
la palabra instante?

Sé que hasta aquí me trajo el azar,
el color de tus ojos es regalo de dioses
que yo no conozco.


¿Diecisiete días
hacen un instante?:

pregunto a la mar
y a tus dioses.



               Dulce Chacón

8 comentaris:

  1. Oooh! És preciós! M'ha encantat! Bon dia.

    ResponElimina
  2. Tot el temps del món potser un instant.

    ResponElimina
  3. una gran ploma, una gran dona, gràcies per recordar-la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una poesia molt personal. Es mereix anar-la recordant.

      Elimina
  4. Un instant de felicitat, pot valer tota una vida...Un bonic poema.

    ResponElimina
  5. Cert, M.Roser, és la pura veritat.
    Una abraçada!

    Ho hi provat i no puc comentar al teu post de la Joana Raspall

    ResponElimina