dimarts, 12 de febrer del 2013

"NO DECIA PALABRAS" de Luis Cernuda

Somni, carn i desig es trenen en aquest poema que parla de l'anhel d'un mon més habitable per l'amor ardent i insatisfet. Ser homosexual en aquelles dates no era cosa fàcil.


No decía palabras...
No decía palabras,
acercaba tan sólo un cuerpo interrogante
porque ignoraba que el deseo es una pregunta
cuya respuesta no existe,
una hoja cuya rama no existe,
un mundo cuyo cielo no existe.

La angustia se abre paso entre los huesos,
remonta por las venas
hasta abrirse en la piel,
surtidores de sueño
hechos carne en interrogación vuelta a las nubes.

Un roce al paso,
una mirada fugaz entre las sombras,
bastan para que el cuerpo se abra en dos,
ávido de recibir en sí mismo
otro cuerpo que sueñe;
mitad y mitad, sueño y sueño, carne y carne,
iguales en figura, iguales en amor, iguales en deseo.

Aunque sólo sea una esperanza,
porque el deseo es una pregunta 
cuya respuesta nadie sabe.

                 Luis Cernuda 
                    " Los Placeres Prohibidos"
 


Pintura: Hippolyte Flandrin.

12 comentaris:

  1. M'encanta aquesta definició del desig... és una meravella de poètica i de tendresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cernuda és un gran poeta, quan més el conec més m'agrada.

      Elimina
  2. és un poema bestial, m'ha encantat. Gràcies Glòria perquè en visitar el teu bloc segueixo enriquint-me i coneixent poesia de la bona dels grans poetes, mestres...
    abraçades
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan, tot hi que no és mèrit meu que hi hagi tants bons poetes i tan bona poesia per compartir.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Meravellós poema. També m'agrada el quadre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un gran poema. El quadre em va semblar molt adequat per acompanyar-lo.

      Elimina
  4. Suposo que no devia ser gens fàcil, la poesia era un bon refugi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Despullava els seus sentiments en la poesia, tens raó, M. Roser.

      Elimina