dimecres, 14 de novembre de 2018

"SOC UNA DONA" Maria Aurelia Capmany

Enguany és el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, que com escriptora, pedagoga i política mereix el nostre reconeixement. Feminista convençuda fa palès l'orgull de ser dona en una poesia que s'ha fet molt popular musicada i cantada per Marina Rosell.







Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.

Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.

Sóc una dona amb dos pits i una poma.
Sóc una dona amb l'hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general

Sóc una dona i n'estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m'orienta:
no seré mai director d'un banc.

Sóc una dona i amb bona harmonia,
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.

                                                                M.A.Capmany

10 comentaris:

  1. La Capmany i la Rosell dues dones lluitadores per la causa de la justícia, i més concretament dels drets de la dona.
    Aquest poema, a més denuncia irònicament el masclisme que encara hi ha a la societat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant, Xavier! Quin parell de dones, la Capmany no se'n calla ni una i la Rossell va estar molt encertada musicant-la.
      Són dues dones orgulloses de ser-ho.

      Suprimeix
  2. Una alegria celebrar el centenari amb tu, Glòria!

    Una cançó ben encertada per aquest poema tan net i clar.
    No poder ser bisbe ni tampoc voler ser polícia, (ara si que podríem) a mi també em posa de bon humor... he, he, he... una abraçada, Glòria!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Carme!
      La poesia és fresca i divertida, i encara que ara les dones poden fer moltes més coses que abans no es contemplaven - policia, director de banc, no sé si capità general... bisbe no, segur- són coses que personalment no em sedueixen gens, i crec que a tu tampoc.
      Una abraçada, Carme!

      Suprimeix
  3. Respostes
    1. Les dones mica en mica estan aconseguint tenir veu i que se les escolti. Dissortadament encara hi ha molts països on segueixen emmordassades i menystingudes.
      Petonets, M. Roser!

      Suprimeix
  4. Oh, quins records! Abans de jubilar-me utilitzava aquest poema a classe perquè els i les alumnes n'escriguessen un altre tot respectant -ne l'estructura.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina bona idea, Novesflors, segur que devien sortir poemes molt imaginatius!

      Suprimeix
  5. Jo no em canvio per un home. Ser feliç és voler ser el que un és.

    ResponSuprimeix