¡Oh pura,
en tu abundancia
se deshacen rubíes
y uno
quisiera
morderte
hundiendo
en ti
la cara,
el pelo,
el alma!
en tu abundancia
se deshacen rubíes
y uno
quisiera
morderte
hundiendo
en ti
la cara,
el pelo,
el alma!
Te divisamos
en la sed
como
mina o montaña
de espléndido alimento,
pero te conviertes
entre la dentadura y el deseo
en sólo
fresca luz
que se deslie,
en manantial
que nos tocó
cantando.
Pablo Neruda
El poema fa venir ganes de menjar-ne, però a mi em senta fatal...
ResponEliminaPetonets.
Quina llàstima que no et senti bé, M. Roser, perquè és una fruita saborosa i molt refrescant, ideal per l'estiu
EliminaPrimer cireres, després la síndria. De vermell en vermell. Una mica primitiu el poeta. Es menja amb ganivet, que jo sàpiga!
ResponEliminaDeliciosa fruita d'estiu! No m'estranya que inspiri als poetes...
EliminaJo també prefereixo menjar la síndria de forma més civilitzada, mullar-me la cara i els cabells de suc no és cosa que desitgi. :-)