dissabte, 12 d’agost del 2017

"ODA A LA SANDÍA" de Pablo Neruda

La síndria, una fruita estiuenca per naturalesa, saborós recurs per hidratar-nos i alleujar la calor.  Neruda canta les seves excel·lències en una oda.







¡Oh pura,
en tu abundancia
se deshacen rubíes
y uno
quisiera
morderte
hundiendo
en ti
la cara,
el pelo,
el alma!

Te divisamos
en la sed
como
mina o montaña
de espléndido alimento,
pero te conviertes
entre la dentadura y el deseo
en sólo
fresca luz
que se deslie,
en manantial
que nos tocó
cantando.

              Pablo Neruda 



4 comentaris:

  1. El poema fa venir ganes de menjar-ne, però a mi em senta fatal...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina llàstima que no et senti bé, M. Roser, perquè és una fruita saborosa i molt refrescant, ideal per l'estiu

      Elimina
  2. Primer cireres, després la síndria. De vermell en vermell. Una mica primitiu el poeta. Es menja amb ganivet, que jo sàpiga!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deliciosa fruita d'estiu! No m'estranya que inspiri als poetes...
      Jo també prefereixo menjar la síndria de forma més civilitzada, mullar-me la cara i els cabells de suc no és cosa que desitgi. :-)

      Elimina