dissabte, 5 d’agost del 2017

"LES CIRERES" de Joana Raspall

A l'agost poemes de fruites, avui ens delectarem amb les delicioses cireres que ens ofereix la Joana.




Les cireretes ja pengen de l’arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.

Prou que coneixen la dolçor tancada
dins de la bola vermella i lluent!
cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l’arbre, generosament.

                                            Joana Raspall 


Pintura: Tony de Wolf
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas5 d’agost del 2017, a les 19:33

    Aquest ocells... a veure si ensven deixen alguna per a nosaltres... 😜

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog12 d’agost del 2017, a les 12:09

      Molt trapelles i golafres els ocells! No m'estranya que els hi agradin les exquisides cireres més que els insectes.

      Elimina
  2. Elfreelang8 d’agost del 2017, a les 11:51

    delicioses cireres !!!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals8 d’agost del 2017, a les 15:02

    El temps de les cireres em sembla que s'ha acabat, però els poemes com aquest perduren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog12 d’agost del 2017, a les 12:15

      Encara ens queda la picota, que per poder assaborir la fruita i la poesia alhora.

      Elimina
  4. M. Roser11 d’agost del 2017, a les 21:11

    Un poema preciós per la seva senzillesa i dolçor...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog12 d’agost del 2017, a les 12:17

      Si, un poema característic de la Joana, sempre entranyable.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)