dissabte, 15 de juliol del 2017

"INDESINENTER" de Salvador Espriu

Indesinenter:  sense repòs, incansablement.  Caminant dempeus com a veritables homes, no com gossos mesells.  Recordem el poeta que va néixer un 10 de juliol. Ho canta Raimon.






Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
 Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
són seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.
  
                               Salvador Espriu




Pintura: Franz Marc

10 comentaris:

  1. Mai serem mesells, sempre valents i endavant...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho podem ser, M. Roser, ja veus com ens tracten, no hi ha més opció que la valentia i tirar endavant.
      Petonets!

      Elimina
  2. Quina gran cançó va fer en Raimon amb aquest gran poema d'Espriu.
    Ara mateix la torno a escoltar. Que bo el canvi de ritme i d'entonació a mitja cançó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment no sembla un poema gaire fàcil de musicar, però està genial. Jo no el recordava però m'ha agradat molt retrobar-lo i tornar-lo a escoltar.

      Elimina
  3. A veure aquest poble en marxa, amunt!

    Quin plaer recodar l'Indesinenter!

    ResponElimina
  4. Però saps què, Glòria, que em fa molta pena que en Raimon que ha cantat aquest poema amb tanta força i que ens ha fet bellugar a tots, ara no pugui identificar-lo amb el moment que viivim, quan hi encaixa amb una perfecció increïble.

    El segueixo fent meu: incansablement ( Indesinenter)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, sembla ser que -malgrat la cançó- no s'identifica amb aquest sentiment independentista, diu que des de València es veu diferent. Ell coneix la nostra realitat però no la sap comprendre.

      Elimina
  5. Un poema que es pot relacionar amb molts aspectes de la vida, no tan sols el polític. Jo també porto a terme l'indesinenter tant com puc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon poema té moltes lectures, encara que en els moments actuals la política és un tema candent i és fàcil relacionar-la amb aquest poema.
      No dubto de la teva tenacitat incansable, Helena, n'estic convençuda.

      Elimina