divendres, 14 d’agost del 2015

"LO IANG" de Marià Manent

Al poemari "L'aire daurat", Manent fa la seva elegant interpretació de la poesia xinesa.





És bell indret la ciutat de Lo Iang.
Els grans carrers són plens de llum de primavera;
els minyons duen arpes i van vestits de blanc
i se'n va a collir móres la noieta lleugera.


                            Marià Manent
                                "L'aire daurat" 


 

10 comentaris:

  1. Estàs molt oriental , Glòria! :-)

    Són lleugers i eteris, aquest poema i i els haikus de la Rosa Leveroni, però em sembla que són més profunds del que semblen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-D
      Bé, buscant poemes breus és inevitable que apareguin haikus i d'altres d'inspiració oriental, senzills o profunds, segons la lectura que se'ls hi doni.

      Elimina
  2. Curtet , però bonic, fet amb elegància , com dius tu...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per l'agost píndoles de poesia. Breus i procuro que agradables.
      Petonets!

      Elimina
  3. No hi sobra ni hi falta cap paraula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bell poema que evoca una bonica imatge.
      Gràcies, Loreto.

      Elimina
  4. Oh...l'aire d'argent que envolta el sospir.

    :-)

    ResponElimina