dissabte, 29 d’agost de 2015

" L'AMOR" de Màrius Torres

Demà serà el 105é aniversari del naixement del poeta. Avui, una nit de lluna plena, el recordem amb una tanka, genere que també va conrear.






El teu nom omple
de sol els braços trèmuls
dels qui t'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.  

                M.Torres




15 comentaris:

  1. Quantes coses transmet aquesta comparació o diferència de claror entre el sol i la lluna. És una petita joia que no coneixia.

    Gràcies pel record constant que fas dels nostres poetes, és un plaer anar-los seguint a tots a través de la teva tria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Torres és un poeta admirable. Ens ha deixat moltes d'aquestes joies en la seva poesia, tot i que va marxar tan aviat.
      El plaer és meu, Carme, em fa feliç compartir la poesia que m'agrada.

      Elimina
  2. la qüestió és copsar, llum, molta llum

    ResponElimina
  3. Qualsevol reflex del Sol necessita una Lluna on ser-ne còmplice. Veure la llum i no encegar-se...

    ResponElimina
  4. o sigui que avui és el dia....estimat Marius Torres la seva tanka obre els ulls del cor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Màrius és mereix sempre un record. Avui no podia faltar.

      Elimina
  5. Em sona molt això de la lluna i el sol... els motius dels poemes es repeteixen, però sempre de manera diferent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un tema recurrent, sempre el mateix, sempre diferent, segons el sentir de cada poeta.
      Això és l'engrescador i meravellós de la poesia!

      Elimina
  6. Saber veure la bellesa d'una llum tènue i meravellosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna d'aquestes nits inspira poesia a qualsevol persona sensible. És màgica!

      Elimina
  7. Ves a saber si va néixer una nit de lluna plena, i d'aquí aquest amor per la llum...Avui quan es ponia el sol, sortia la lluna plena.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser, per això aquesta fascinació.
      Ja l'he vist sortir a la lluna, majestuosa...El sol no l'he vist sortir, surt massa d'hora ;-)
      Petonets!

      Elimina
  8. El poema s'adiu amb el dibuix. O a l'inrevés.
    Com un vitrall.

    ResponElimina