dissabte, 16 de maig del 2015

" TOT L'ENYOR DE DEMÀ" de J.Salvat Papasseit

Avui és l'aniversari del naixement del poeta i el recordem amb un dels seus poemes més coneguts.  Malgrat saber-se tan greument malalt la seva mirada vers al món és resignada i tranquil·la.
Aquí Ovidi Montllor el recita magistralment, acompanyat per Toti Soler.






Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort. 


               J.Salvat Papasseit
          "L'irradiador del port i les gavines"



Pintura: Guerra Calle

16 comentaris:

  1. Quina llàstima que, al jove poeta, s'acomplís tan aviat aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tres anys va tardar a acomplir-se, va morir jove el poeta.
      Quanta vida li va quedar per viure, quanta poesia per escriure!

      Elimina
  2. M'agrada la serenor de com accepta el seu destí, sabedor del que li espera, amb aquesta lucidesa feta poesia. La versió recitada per l'Ovidi, una colpidora meravella.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt optimista malgrat les circumstàncies. Sap quin és el destí que l'espera. La veu del Ovidi és un valor afegit, sublim!
      Una abraçada, Galionar, m'hagués agradat donar-te-la personalment.
      Potser aviat, al Zurich...

      Elimina
  3. M'agrada molt la poesia de Salvat, i m'agrada molt el seu vitalisme malgrat tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, accepta el seu destí amb gran serenor i procura gaudir de les petites coses agradables al seu abast. Encomiable el seu esperit!

      Elimina
  4. Malgrat tot, és un poema optimista...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, colpeix precisament per això, una lliçó de coratge.
      Petonets, que voldria haver-te donat personalment.
      Un altre dia!

      Elimina
  5. Un cant a la vida i alhora un comiat. Una ment lúcida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment escriure un poema així en la seva situació denota molta fortalesa, un home valent. I un gran poeta.

      Elimina
  6. Tanta vida que ens ha deixat, que ens han deixat tots dos, en Salvat Papasseit i l'Ovidi. Ens en quedem cada cop un bon glop en llegir-los, en escoltar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, el post d'avui és un homenatge a tots dos. Dos homes, dos artistes amb moltes coses per dir i que una mort prematura ens ha arrabassat.

      Elimina
  7. I la vida
    i la mort
    Corpresa per aquest poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un final magnífic que ens demostra com n'era de conscient el poeta de la seva propera mort.
      Colpidor.

      Elimina
  8. Um poema que encomana les ganes de viure, que desvela les petites coses. Gràcies per la tria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt positiu, malgrat les circumstancies adverses, es mostra el poeta al encarar el dia amb el gaudi de les petites coses que se li ofereixen. Una lliçó de vida.
      Gràcies a tu, per la visita i el comentari!

      Elimina