dilluns, 3 de novembre del 2014

"TESTAMENT" de Joan Teixidor

Seguim, i amb aquest acabem, amb poemes on el tema central és la  mort.  Avui és Joan Teixidor, el poeta d'Olot, i el seu testament.




Escriuré versos blancs
on totes les paraules quedin suspeses en l'aire,
on res no digui res
fora la pau dels camps, l'oblit
on ja no sóc i em perpetuo. 
Quan volia ésser-ho tot,
ara ja només visc
d'aquest ocell que em mira i que no veig,
d'aquest crepuscle lent,
d'aquesta mort que m'espera. 
Penseu en mi com si fos una ombra,
allò que va quedar escrit sobre l'aigua. 
                 Però sempre us he estimat
                    i això només em salva. 
                                      Joan Teixidor 


14 comentaris:

  1. M'agrada molt, sobretot el començament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema de la mort sempre és delicat de tractar. En aquest poema Teixidor està especialment encertat.

      Elimina
  2. "Aquesta mort que ens espera" A vegades costa d'entendre que algun dia serem paraules blanques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això és segur, Xavier, però, sincerament, prefereixo no pensar-hi gaire.

      Elimina
  3. Un testament molt personal...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. "Penseu en mi com si fos una ombra,
    allò que va quedar escrit sobre l'aigua..."

    Quins versos més bonics

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són versos de gran bellesa, plens de sensibilitat.
      Celebro que t'agradin, Bruixeta.

      Elimina
  5. A mi m'agraden, molt especialment ,els dos versos finals.

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. "i això només em salva..."
      L'amor sempre salva, als que se'n van i als que ens quedem per enyorar-los.

      Elimina
  7. Llegir això sense sentir es mereix el càstig de ser ignorat i deixat en penombra.

    ResponElimina