dimecres, 19 de novembre del 2014

"JA LA MAGRANA" d'Àngel Guimerà

Recordem a l'Àngel Guimerà poeta, una faceta poc coneguda d'aquest magistral autor teatral.




Ja la mangrana al mangraner
vol esclatar, amoreta mia;
si adormissis on jo sé
en ton faldar l’esgranaria.
I en mig dels llavis cada gra
poc  a poquet te’ls posaria;
si els ulls obrissis per plorar
amb mos petons te’ls tancaria.

No hi pensis mai que has de fer niu
I et sobtarà la primavera
que en una branca, tot soliu,
ja un rossinyol se desespera.
Ai rossinyol, bon rossinyol,
canta-li tu de l’amor vera,
tant si fa lluna com fa sol,
tant si fa calda com gelera.

                        A. Guimerà


Imatge: Pedro Cano

12 comentaris:

  1. Quanta poesia en una magrana. Si encara se'n troben, iré al mercat d'Hostafrancs a comprar-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara en trobaràs, jo ahir en vaig veure. M'agraden força, tot i que són laborioses de pelar.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Així dona gust de menjar magranes, entre besades i manyacs!

      Elimina
  3. Algú m'ha preguntat per l'autor de la pintura, però em sembla que per equivocació he esborrat el comentari.
    Poso l'adreça a la web del pintor: http://fundacionpedrocano.es/

    ResponElimina
  4. Gimerà, com sempre sembla innocent i no ho és tant! M'has fet venir ganes de magrana a mi també :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema molt amorós que fa venir ganes de menjar magranes...i barrejar-les amb besades.

      Elimina
  5. Em costa de veure un Guimerà tan ensucrat, que m'agrada, però no li coneixia aquesta faceta...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No va escriure gaire poesia amorosa i ensucrada, més aviat sol parlar de desamor.
      La major part dels seus poemes són èpics, patriòtics.
      Petonets!

      Elimina
  6. Verger, ans no calvari.
    Un plaer, Glòria.

    ResponElimina
  7. Les magranes no m'agraden però el poema és deliciós

    ResponElimina