divendres, 4 de juliol del 2014

" HEURA " de M. Mercè Marçal

El dia 5 de juliol de 1998, i als 45 anys d'edat, mort Maria-Mercè Marçal, una ploma cabdal per la poesia catalana. La recordem amb un sonet anglès amb el nom de la seva filla: Heura


                                          

 
  Heura que m'envaeixes el ventre i la follia!
freu entre el cel i l'aigua, ennuvolat de foc.
T'estim: sóc la pluja que amara l'enderroc
d'on, tenaç, s'obre un fruit amb colors d'alegria.
 
 Heura que véns de mar. Freu amb l’ona a ple brull.
L’estrall tot just et frega la pell: la vida es bada.
Per tu, jo seré el sol i la lluna granada
i una casa sense urc amb celler, pou i trull.


  L’hort foscant de l’atzar que esbatana les portes
a peu pla i que convida a la festa dels lilàs.
La tendresa que estrena balcó i cel de domàs.
El bleix que aviva en dansa d’aram les fulles mortes.


 L’olivera i el cep. Bòbila, farga i era.
I el gresol d’on treu flama el vol de la quimera.

                                             M. Mercè Marçal
                                                   "Sal Oberta"

13 comentaris:

  1. Magnífica la Maria Mercè i magnífic aquest sonet.

    ResponElimina
  2. Tant preciós el poema com el nom de la seva filla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt el nom d'Heura, encara que no li posaria a una filla meva.
      La Marçal té una poesia esplèndida.

      Elimina
  3. Bonic poema, encara que l'heura de vegades és traïdora...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es traïdora l'heura? No ho sabia. Perquè?
      Jo la trobo molt bonica, però no sabia que no era de fiar.
      Petonets, M.Roser, em va agradar molt veure't, encara que em vaig quedar amb ganes de parlar amb tu una estona.

      Elimina
  4. El poema m'agrada però no posaria a la meva filla Heura, massa expansiva, ofega.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha,ha. Tens raó acaba cobrint els edificis i els arbres. Si arrela bé no te aturador.

      Elimina
  5. el temps passa volant ....una grandíssima poeta que va deixar-nos massa jove per morir

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant jove! Aquell poema de l'ou de la mort cantat per la M.Mar Bonet em posa carn de gallina.

      Elimina
  6. Uns verds que s'enfilen fent llaços entre mare i filla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns lligams que són per sempre. Encara que van estar poc temps juntes aquests són vincles que perduren.

      Elimina
  7. Li vaig posar Heura a la meva filla ara farà 30 anys, sense conèixer aquest poema q trobo preciós.

    ResponElimina