dimecres, 16 de juliol de 2014

" HORA PRIMA " de Maria Ibars

Recordem avui una  autora valenciana poc coneguda, que va lluitar durant els durs anys del franquisme per dignificar la seva llengua. Lluita que encara continua...






Roixim lluenteja al mig del rocam
—plor diamantí de la nit que expira—.
Parla el silenci entre núvols i arbreda.
Embauma l'airet, la mar és tranquil·la.
La costa solitària i calladissa
és corprenedora com tendra amiga.

Les fidels confidències de l'aigua
rebrotar fan en pau l’ànima trista.
En les hores que obrin el jorn vinent
uix el sol la primera ferida;
camí de blanca llum que fon les penes
que du l’esperit que per ell camina.

                                  Maria Ibars
 

16 comentaris:

  1. Respostes
    1. Be és mereix un record, com tantes altres poetes oblidades que es van esforçar en impulsar la llengua que estimaven.

      Elimina
  2. No la coneixia... quants i quantes poetes he conegut en aquest blog!!! Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort en hi ha molts i bons, però només es coneixen uns quants dels més populars. Trobo que està bé recordar-los.

      Elimina
  3. Les fidels confidències de l'aigua
    rebrotar fan en pau l’ànima trista.

    Aquest versos m'han fet recordar la veritat que diuen: quant més trista he estat només he trobat consol vora la mar... l'aigua, el seu rumor...
    No coneixia l'autora, però el poema m'ha agradat molt, poder per lo identificada que mi sento

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha poemes que arriben més, perquè expressen sentiments i pensaments que hem tingut alguna vegada, els fan reviure.
      Jo també crec que el mar dona molt consol, mirar-lo, escoltar-lo assossega.

      Elimina
  4. Una bonica manera d'expressar la matinada...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt de lirisme, una platja idíl·lica. Encara no han arribat els turistes.
      Petonets!

      Elimina
  5. No sé m'agrada més el poema o la foto... els dos! m'encanta el mar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra haver encertat, a vegades costa trobar una imatge per les poesies. Però realment la foto no desmereix al poema:són bonics tot dos.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Estic contenta de que t'agradi, Loreto. Poc a poc anem descobrint poetes que tenen coses per dir de molt belles maneres.

      Elimina
  7. és veritat poc coneguda però una gran dama de les lletres, una abraçada Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. De ben segur que tu la coneixies, Xelo. I estic d'acord amb tu: una gran dama de les lletres. Però em costa molt trobar poemes seus. Una llàstima.
      Una abraçada!

      Elimina