Cantar del agua del río.
Cantar continuo y sonoro,
arriba bosque sombrío
y abajo arenas de oro.
Cantar…
de alondra escondida
entre el oscuro pinar.
Cantar…
del viento en las ramas
floridas del retamar.
Cantar…
de abejas ante el repleto
tesoro del colmenar.
Cantar…
de la joven tahonera
que al río viene a lavar.
Y cantar, cantar, cantar
de mi alma embriagada y loca
bajo la lumbre solar.
Juana de Ibarbourou
Cantar continuo y sonoro,
arriba bosque sombrío
y abajo arenas de oro.
Cantar…
de alondra escondida
entre el oscuro pinar.
Cantar…
del viento en las ramas
floridas del retamar.
Cantar…
de abejas ante el repleto
tesoro del colmenar.
Cantar…
de la joven tahonera
que al río viene a lavar.
Y cantar, cantar, cantar
de mi alma embriagada y loca
bajo la lumbre solar.
Juana de Ibarbourou
Pintura: F. Frieseke
M'ha agradat el cant del riu, de l'alosa, del vent... i de la tahonera que l'he buscat al diccionari, i sembla que és o bé la molinera, o la que fa el pa.
ResponEliminaEn tot cas hem escoltat la seva música
Jo pensava que una "tahona" era una fleca, no sabia que també podia significar un moli...ja ho veus, sempre s'aprenen coses.
EliminaEs una mica com allò que diem: a l'estiu tota cuca viu, o tot canta...
ResponEliminaPetonets.
A l'estiu la natura està molt viva, és manifesta en tot el seu esplendor tant als humans com als animalons i tots la canten, perquè són feliços gaudint l'estiu.
EliminaPetonets!