dilluns, 31 de març del 2014

" SAPS QUE S'AMAGA? " Anna Dodas

A la Vilaweb de la Catalunya Nord,  s'anuncià la reivindicació de Anna Dodas dins dels actes del Dia Mundial de la Poesia.  Prometedora poeta, amb una veu potent i colpidora,  tan sols va publicar dos llibres degut a la seva sobtada desaparició.

 
  


saps què s'amaga
sota el pacífic verd
vellutat d'arbres?
el roig

què xucla la blanca
flor, per créixer tan fràgil
si no és el foc?

i la muntanya esvelta
tota sola i segura
té a la panxa el tro


               Anna Dodas
              "El volcà"


Pintura: Rolmay

14 comentaris:

  1. Ja sabia la història de l'Anna Dodas, però esgarrifa recordar-la... aquest poema fresc com la seva joventut, i ple de foc com el volcà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els seus poemes són molt madurs per ser d'una noia tan jove. I a vegades trasbalsadors

      Elimina
  2. No coneixia aquesta poeta, però el poema que ens portes es potent. M’agrada’t la forma que té de dir les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una jove poeta prometedora, amb una veu molt personal, que, malauradament, no va poder fer-se sentir gaire temps.

      Elimina
  3. belles metàfores, trist final per a una veu poètica amb tanta força, gràcies per portar-la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trist final, esgarrifós. I segur que tenia tantes coses per dir, tantes coses per viure.

      Elimina
  4. Final prematur, i sobretot injust d'aquesta poeta.
    No coneixia aquest poema, però recordava els fets.
    Fa dolor llegir-lo.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una poesia molt angoixant. Sembla com si presentis el seu prematur i dramàtic final

      Elimina
  5. Jo tampoc no la coneixia però la força que es desprén del poema m'agrada molt.

    ResponElimina
  6. Tampoc la coneixia...Un poema amb molta força!
    petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el blog hi ha sis poemes més d'ella. Tots són estremidors, més tenint en compte lo jove que era quan els va escriure.
      Petonets. M.Roser

      Elimina
  7. Jo la coneixia perquè ja ens l'havies portat. El poema és maco, com l'altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguirem compartint poemes d'ella. Tampoc en va deixar gaires...

      Elimina