dilluns, 6 de gener del 2014

" VESPREJA I NEVA " de Joan Salvat Papasseit



Un poema inèdit de Salvat Papasseit, amb una curiosa història, que F.Aisa i M.Vidal ens expliquen en el blog "Vaixell Blanc"


          Les estrelles xerraires són fetes a tallets
            i despreses del cel
            una a una
            disperses
            besen les parets fosques i s’estenen a terra
            sempre ran de les portes
            per guarir-se del fred

            El meu carrer és estret
            sense cap arc-voltaic
            bola de neu encesa
            i les velles rondinen tots els canvis de temps
            El mateix l’adroguer:
            —Quanta fècula es perd!
            Darrera dels meus vidres sento els Reis que
            s'acosten...      
            Ara el cel s’enrogia
            de  venjança i d’amor:
            pensava en les sabates que embrutaran
            l’alfombra
     
                                              J.Salvat Papasseit
 

14 comentaris:

  1. He anat a llegir la història allà al Vaixell Blanc. M'ha agradat molt la història i el poema. 25 anys... em fa pensar que ara els veiem gairebé com nens a aquesta edat!!!

    Bona nit de Reis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una entrevista entranyable la dels escolars i el poeta.
      Passen els anys i els poemes queden.

      Elimina
  2. Papasseit, és un del meus poetes preferits. Fa pocs mesos vaig experimentar una experiència brutal a la Biblioteca de Catalunya. Vaig triar un poema seu per realitzar un treball a la UOC, sobre Sociologia, relacionat amb l'anomia, l'alienació i el desencantament del món de la societat. El poema de "Columna Vertebral : Sageta de foc". Vaig gaudir de l'original de "Poemes en ondes Hertzianes", com si es tractès d'una autèntica relíquia.T'ho recomano...

    Una ABRAÇADA.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina experiència gaudir de l'original! No m'estranya que el consideressis una relíquia.
      Aquest poema en concret no l'he posat al blog, ja que tractant-se d'un cal·ligrama em va semblar complicat fer-ho.
      Com diu el poeta "Sempre amunt"
      Una abraçada

      Elimina
  3. moltes gràcies pel poema , per tot ....bon reis màgics Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Elfree, les teves visites sempre m'agraden!
      Espero que els reis també s'hagin portat bé amb tu.

      Elimina
  4. No importen les sabates que s'embruten sinó que estiguen plenes de tots els bons desitjos que teníem en ment per a aquest any que, tot just, acaba de començar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que les empremtes d'aquestes sabates vagin per bon camí. Un camí que ens porti on volem arribar.

      Elimina
  5. A mi també m'ha agradat la història, l'he trobada entranyable, i el poema encantador...
    Petoets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una història curiosa, que ens fa més proper un gran poeta, que tot i la seva curta vida ha deixat una obra extensa i variada.
      Petonets, bonica!

      Elimina
  6. A mi també m'ha agradat aquesta història tan entranyable, i el poema és encantador...
    Petonets, Glòria.

    És el segon comentari que et poso, a veure si aquest no s'esborra. Snif!

    ResponElimina
  7. La seva poesia sempre tant sorprenent :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada Salvat Papasseit, en totes les seves facetes poètiques.
      Molt.

      Elimina