dimecres, 29 de gener de 2014

" EREM TRES..." de J.V. Foix

Avui recordem a Foix. El poeta que va néixer un 28 de gener i va morir el dia  29 del mateix mes , 93 anys després.


 



Érem tres, jups, al foc de les veremes,
amb mar als ulls i vinassa a les mans,
quan fuma el rec a la sal de les selves
i un plor d'infant espurneja al serrat.

Érem dos, drets, al rec de les estrelles,
el cor sagnós, sense fona ni dards,
quan crema l'erm i sangloten les brees
als clots latents a les feixes dels fars.

Era jo sol, ombrós entre ombres velles
figuratiu d'una altra ombra a l'escar
on amarina, entre xarxes esteses,
el son de tots en febrejants foscants.


Érem ningú, fullats per les tenebres
quan plou la por en els pètals dels aigualls
i l'altre, el pur, llibert d'arjau i veles
salpa, vident, cap al clarós Instant.

                                        J.V.Foix
 


Imatge: SijkaRispens

10 comentaris:

  1. Uf!, En Foix és un poeta una mica difícil però els seus poemes tenen alguna cosa que atrapa. Trist, un pèl angoixant però bonic.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Sincerament, tot i reconeixent el seu mèrit, és un poeta que em costa molt llegir i no sempre entenc.
      O sigui, que estem d'acord :D

      Elimina
  2. m'ha fet patir la lectura d'aquests versos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius per lo complicats que són de llegir o pel que expressen?
      O per les dues coses. ;)

      Elimina
  3. Jo també crec que és un poeta difícil, encara que alguns dels seus versos han deixat petjada a la memòria.
    Recordo que, gravat al damunt de la porta d'entrada de la facultat de psicologia de Girona, hi havia la coneguda frase "és quan dormo que hi veig clar".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una poesia entre surrealista i medieval (això ho he llegit, eh!) difícil d'entendre, però brillant i molt musical. (això és de collita pròpia)
      "Es quan dormo que hi veig clar" és un dels poemes més recitats i coneguts i el primer del poeta que vaig compartir al blog.

      Elimina
  4. Jo pensava el mateix que la Carme, hi ha paraules que no coneixia, i per això es fa una mica feixuga la lectura...
    Petonets, a les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Foix fa sempre us de paraules en desús. :)
      Això complica molt la lectura dels seus poemes però, sens dubte, enriqueix una mica el vocabulari dels lectors que tenim la paciència de buscar les paraules que no coneixem.
      Petonets, preciosa!

      Elimina
  5. Lo Diec me treu de la tenebra. Carai...com costa capir lo vers d'aquet home!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que diguis tu això em sorprèn. ;D
      Segur que l'Helena ens ho explicaria la mar de bé i no ens seria tan
      complicat capir el poema.
      Abraçades!

      Elimina