divendres, 27 de desembre de 2019

"MOT RERA MOT" de Joan Vinyoli

Un colpidor Vinyoli que reflexiona sobre el pas del temps, des de l'infant que bastia de molsa el pessebre al poeta vell i trist, però sempre genial. S'acosta el fi d'any, temps d'inventari, temps de records.





Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge. 
Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.
                       
                                                                 Joan Vinyoli 
                                                                "A hores petites"

7 comentaris:

  1. Un poema una mica realista. Vellesa? Solitud?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Penso que les dues coses, Xavier.
      La darrera època de Vinyoli no es gaire alegre. Ja malalt veia a prop la seva fi i es reflecteix en els seus versos.

      Suprimeix
  2. Un poema que ens fa pensar que la...Els records de la infantesa ens omple'n la vellesa

    Petonets Nadalencs, Glòria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És cert, crec que a tots ens passa quan arriben a una certa edat. Records que fan poemes, nostàlgics.

      Suprimeix
  3. Fer un pessebre com fer un poema. Una manera d'il·luminar la tenebra de la vida.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena, quina metafora més ben trobada!
      Vinyoli m'inspira, tot i que la seva poesia a vegades em resulta dificil, m'arriba molt.

      Suprimeix
    2. Quina metàfora més encertada, Helena!
      Vinyoli m'inspira, tot i que a vegades em resulta difícil, m'arriba molt.

      Suprimeix