dilluns, 23 de setembre del 2019

"TARDOR" de M.Martí i Pol




Encetem la tardor, li donem la benvinguda de la mà de Martí i Pol, que amb pocs i encertats versos ens anuncia el temps que comença.








Mandrosament els geranis frueixen
l'últim sol de la tarda.

Ja són lluny els xafogosos i dilatats capvespres
d'un estiu molt feixuc i,
      a poc a poc,
revenen les profundes quietuds:
la mà es torna exigent, i l'ull, tenaç.

Comença la tardor, temps de creixença.

                                   M.Martí i Pol







Aquarel·la: Luis Cámara

10 comentaris:

  1. Un poema preciós per començar la tardor, que és tan poètica...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt adequat, Martí i Pol té poemes per tot.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Passa el temps, i amb el temps madurem, guanyem vivències, experiència...ens fem GRANS

      Elimina
  3. D'en M. Martí Pol sempre tenim un poema adequat.

    ResponElimina
  4. Tan bell com la tardor quan comença, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor és una estació bellíssima estèticament. Quin esclat d'ocres, taronges, marrons, grocs, vermells...
      un plaer per a la vista!

      Elimina
  5. Ja ha començat la tardor? No ho sembla pel temps, però esperem que com diu al poema, siga temps de creixença...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor també és una mica boixa, com la primavera, però el que és evident és que els dies cada cop són més curts. La llum a la tardor és escassa.
      Potser per això convida a aquest recolliment ens fa créixer...

      Elimina