dissabte, 15 de juny de 2019

"PLENAVIDA!" de Jaume Vidal i Alcover

S'acosta l'estiu, les delicades flors del cirerer s'han transformat el roges i lluentes cireres. Un poema d'amor de l'escriptor manacorí.






Ja hem arribat al ple de les cireres!

A cada branca amor i a cada dent.
Ja no tendré més cels que els que tu em brodis
i a l'horabaixa callaré paraules
i estrenaré confits per dins la teva boca.

Ai, amor!

Al cim del nard i al calze de la vida
xuclaré, mel de rou, el teu posat
i llegiré el teu llibre d'hores,
que serà de silencis lluminosos,
or novell a les fulles de tardor.

Però s'han acabat els paisatges
per on omplíem els paners d'absències,
s'han acabat les tardes i els migdies
on érem papallones dissecades,
i ara som, només om, de boca a boca,
d'ulls a ulls, mans a mans, de vida a vida,
ai, a mor, que al meu hort de fulles verdes
ja hem arribat al ple de les cireres!
                             J. Vidal i Alcover

6 comentaris:

  1. I ens farem unes boniques arracades, com quan érem infants...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
  2. El ple de les cireres és una manera ben bonica de dir-ho... res tan temptador com les cireres...

    ResponElimina
  3. Ai, Amor, ja estem perduts a l'encís de les cireres !
    Un encert compartir-lo !

    ResponElimina
  4. Preciós. Dit així resulta atractiu i tot.

    ResponElimina
  5. El final de la primavera i el principi de l'estiu, el temps de les cireres, el temps de la joventut.

    ResponElimina