dimarts, 22 de maig de 2018

"PÀ AMB TOMÀQUET" de Miquel Martí i Pol

El dia 26 i durant la inauguració del Mercat de Sant Antoni uns quants companys llegirem poesia. Serà poesia que parli de menjar, de receptes de cuina, de personatges del mercat...
Aquest és un dels poemes que es podran sentir.




Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana
que els osonencs en això
tenim molta anomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més saludable.

                 Miquel Martí i Pol




14 comentaris:

  1. Una bona iniciativa! Fer poemes amb les coses de menjar és una cosa curiosa, però acostumen a ser divertits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat! En van recitar de molt divertits. Va ser una bona iniciativa maridar poesia i menjar.

      Elimina
  2. M'has fet venir ganes de preparar el sopar...I faria una bona queixalada a aquest pa amb tomàquet i pernil, mmmm!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona solució, sobre tot quan ve el bon temps: llesca de pa sucadet i una mica d'embotit i tens en un no res un sopar boníssim.

      Elimina
  3. Les petites coses coses , molts cops resulten ser de les millors !.
    Bon profit !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant del pa amb tomàquet quines tertúlies més agradables i interessants s'organitzen! Un recurs a l'abast per improvisar un àpat sempre deliciós.

      Elimina
  4. Sí que ho diuen, que és bo de menjar acompanyat... Jo la majoria de les vegades ho estic, de sola. Quan faig natació i després dino a la biblioteca m'agrada la companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo dino a casa, normalment sola, però al vespre, en sortint de les tertúlies que freqüento sempre procuro fer un most tot xerrant amb els companys. I sí que és més bo el menjar si ho comparteixes amb gent que aprecies!

      Elimina
  5. I boníssim que està, el pa amb tomàquet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin invent tant senzill i tan bo. Deliciós!!!

      Elimina
  6. Quànta poesia amaguen els fets quotidians!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tems raó, Consol, hi ha molta poesia i penso que potser és la més autèntica.

      Elimina