dilluns, 2 de març de 2015

"CANÇÓ DE NA RUIXA-MANTELLS" de M. Costa i Llobera


Aquest poema de Miquel Costa i Llobera diuen que parla d'un personatge verídic que va embogir d'amor quan la fada Na Ruixa-mantells li va prendre l'estimat. L'ha musicat i popularitzat Maria del Mar Bonet.  
Aqui podeu llegir el poema complert.




Passant gemegosa com fa la gavina
que volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina
vorera de mar.

Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.

Color de mar fonda tenia les nines,
corones se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines
per fer-se'n collar.

Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.

"La mar jo avorria mes ja l'estim ara
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tinc en la terra ni pare ni mare,
més ell és aquí!

La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells."

Un vespre d'oratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l'endemà;
i en platja arenosa, redòs solitari
qualcú l'enterrà.

No té ja sa tomba la creu d'olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l'aucell fugitiu...

                 M. Costa i Llobera 



Pintura: Carolina Blanot

16 comentaris:

  1. Sóc dels que va conèixer aquest poema cantat per la Maria del Mar Bonet.
    Poema, música i veu es fonen en una obra d'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ets un privilegiat, imagino que sentir la Maria del Mar deu ser una experiència. Té una veu extraordinària i en directe sempre es viu més intensament.

      Elimina
  2. Gràcies, Glòria.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Jordi, per ser-hi.
      El mèrit no és meu, tan sols comparteixo un poema que em va agradar molt quan el vaig sentir musicat.

      Elimina
  3. Té raó en Xavier Pujol! No sé deslligar els versos de la melodia perquè una cosa em porta a l'altra.I de vegades quan l'escolto m'emociona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això, penso, passa a tothom. Si s'ha de recitar un poema que coneixes com a cançó es requereix gran esforç per no caure en la cantarella.
      La música de la Bonet és molt encertada, de fet tot els poemes que ha musicat són genials: El pi de Formentor, Sonet, Estrofa al vent...

      Elimina
  4. Coneixia la cançó de la M. del Mar però no sabia (o no recordava) que era un poema de Costa i Llobera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, si, de fet ja veus que el poema és molt més llarg i per això no l'havia posat el blog (fujo dels poemes molt llargs perquè trobo que costen de llegir en pantalla), però vaig trobar tan bonica la cançó que no em vaig poder resistir.

      Elimina
  5. Jo també el vaig conèixer en la veu de la Maria del Mar, un poema que fa tremolar, una història impactant i trista, però ens arriba amb força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Transmet tota l'emoció d'aquesta història trista, em van dir que era basada en un fet real, però això no ho he pogut verificar.
      La Bonet en sap molt i ho fa molt bé.

      Elimina
  6. Un poema molt bonic...S'ha d'anar en compte amb les fades, sobretot si són guapes!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fades, les sirenes i d'altres només pensen en la perdició del homes. I si es deixen enredar, ja han begut oli!
      Però penso que el mar ja és prou perillós, sense llegendes ni mitologies.

      Elimina
  7. La interpretació de maria del mar Bonet, fantàstica.
    El poema és d'una força captivadora, al pol oposat de la idíl·lica costa mallorquina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una veu privilegiada i molt gust per cantar.
      La idíl·lica costa deu tenir també els seus cops amagats, galernes i tempestes que fan tremolar a la gent de mar.

      Elimina
  8. m'encisa i m'entristeix al mateix temps el poema i la història així com la cançó de la Bonet .....gràcies Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, les dones de mar tenen una vida molt dura, més en aquella època, no és estrany que alguna embogís al perdre el marit o el fill.
      Tant el poema com la cançó són bellíssims, evoquen una história i un paisatge molt mediterrani.

      Elimina