Pel carreró estret
el sol hi fumeja,
el sol hi blanqueja
la negra pared.
Ara el cel s'hi aboca
amb son blau molsut.
El matí s'ajoca
amb ulls de vellut.
Els ocells cantaires
-grans de sol espès-
foraden els aires
amb el bec encès
J.Agelet i Garriga
Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
3 estrofes precioses. La del mig fantàstica.
ResponEliminaSi, i penso que el blau "molsut" és una manera molt original de descriure un color.
EliminaUn bell poema per un bell matí de Sant Esteve...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Doncs si que ha estat un bell matí. Festiu i assolellat.
EliminaPetonets, M.Roser!
Feia temps que no sentia el verb ajocar. Un poema simpàtic.
ResponEliminaNo es un verb que s'usi gaire, si alguna vegada l'he fet servir per un poema, molta gent no sap pas el que vol dir.
EliminaContenta de que t'hagi agradat!
rialler el dia que ara ja és diumenge amb molt de vent poètic i del nord...abraçades!
ResponEliminaM'alegra que hagis tingut un Sant Esteve rialler. Jo, avui, he estat sola. Però també m'ho he passat bé arreglant una mica el blog, que tenia enrederit. He estat uns dies fora ;D
EliminaVaig tenir un professor que diria que es un poema "net" ( mai vaig acabar d'entendre que redimonis volia dir...)
ResponEliminaDoncs jo tampoc ho sé, Bruixeta. Però la veritat és que el poema, senzill, sense grans metàfores, encomana bon rotllo.
Elimina