Neera,
aquella vídua benigna i assenyada,
baixa de mica en mica l'escala del jardí;
canten ocells, la font gorgola enamorada,
les fulles parlotegen i alegren el camí.
-En vida de Caropos, quin córrer nit i dia!
Venia, al meu darrera, d'amagatalls al fons;
amb roges llambregades d'amor m'escometia,
i em sacsejava com el vent als branquillons.
Però ja visc tranquil.la, no m'he de turmentar;
s'emplena ma cintura, de no cap braç esclava;
la sotabarba fina que ell sempre masegava,
ara sacsó ja cria del pler de reposar.
Cada dia al jardí me'n vinc de matinet
vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama,
i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.
baixa de mica en mica l'escala del jardí;
canten ocells, la font gorgola enamorada,
les fulles parlotegen i alegren el camí.
-En vida de Caropos, quin córrer nit i dia!
Venia, al meu darrera, d'amagatalls al fons;
amb roges llambregades d'amor m'escometia,
i em sacsejava com el vent als branquillons.
Però ja visc tranquil.la, no m'he de turmentar;
s'emplena ma cintura, de no cap braç esclava;
la sotabarba fina que ell sempre masegava,
ara sacsó ja cria del pler de reposar.
Cada dia al jardí me'n vinc de matinet
vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama,
i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.
Josep Carner
Al meu pare li agradaven molt les figues i més encara, acompanyades d'un gotet d'anís (jo sempre en feia un xarrupet).
ResponEliminaFigues i anís? Caram quin sibarita els teu pare! i tu te'n aprofitaves,eh?
EliminaÉs un poema tan bonic com lliure...Gràcies, Glòria!
ResponEliminaMolt bonic, i lliure, com la Neera!
EliminaUna abraçada, Núria
Durant part de l´agost i tot el setembre he esmorzat cada dia un parell de figues. Començar el dia endolcida et fa veure les coses diferent.
ResponEliminaQuina música en Carner!
(estic d´obres al blog Glòria, si vens i trobes la porta tancada)
Una altra sibarita! Si que us agraden les figues!
EliminaJa he vist que tens la porta del blog tancada. Quina una n'estàs preparant?
Estaré al aguait!
Quin dolç plaer matiner, aques poema de Carner! Molt bon dia, Glòria, amb figues o sense ;)
ResponEliminaCarner i els fruits saborosos són un plaer matinal i a qualsevol hora del dia!
EliminaGracies. I una abracadeta!
els plaers mai haurien de ser obligacions, aleshores ja no són plaers
ResponEliminaSi, per això quan parlen del dèbit conjugal sona tan malament. :(
EliminaUn petit plaer gastronòmic, les figues de coll de dama. A la matinada ben fresquetes i si les pots collir de l'arbre, molt millor...
ResponEliminaPetonets.
A la meva mare li agradaven amb deliri, sempre que veiem alguna figuera alguna en pispàvem... ;)
EliminaAixò és de les coses que no s'han de fer, oi? :(
quina es la metrica i i la rima?
ResponEliminaAlgú en pot dei la mètrica del poema
ResponEliminahaveure crack nomes hi ha que contar les silabes
EliminaHe de fer un treball sobre aquest poema, m'agraden les figues ;)
ResponEliminaCatalunya unida
ResponEliminaCatlunya Sempre amb un fuet ben gros
EliminaSense tu jo no puc
ResponElimina