divendres, 29 de novembre del 2013

" ELS MEDIDORS DE VIDA I AIRE " de Matilde Llòria


Diu Matilde Llòria, una poeta amagada sota el nom del seu home, un metge represaliat; una poeta que va escriure en castellà i en gallec; ignorada ara, ens diu que caldria morir de vida i alçar la veu ferida que encara batega.




Almenys deixeu-nos bategar, alçar-se
veu que ens pregona humanitat ferida.
I no amagueu la mort; sabem
que el dany avança cavalcant les ones
dins la boscúria on no té blau l’ocell.

No oferiu glòries car sabeu quan costen
falses tendreses, pactes providents...
El cor se’ns torna llop; sabrà d’audàcies
per a defendre’s? Li és urgent
atallar la dissort quasi quallada; 
anticipar-se al tremp.

Ara deixeu-nos alenar. Caldria
morir de vida, –mort lliure– al revers
d’eixa que ofega... (són medint la vida
els medidors de l’aire que alenem).

                                   Matilde Llòria
                                        "Darrer Comunicat"


Pintura: A. Plancarte
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

12 comentaris:

  1. novesflors29 de novembre del 2013, a les 14:07

    Alçar la veu ferida que encara batega. Tant de bo tinguem força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog1 de desembre del 2013, a les 22:11

      Tant de bo! I a demés de alçar la veu tindríem que fer alguna cosa més per tirar endavant el nostre somni.

      Elimina
  2. Relatus29 de novembre del 2013, a les 23:42

    No coneixia a aquesta poetessa, m'ha agradat llegir-la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog1 de desembre del 2013, a les 22:12

      No és gaire coneguda, com tantes d'altres. És bo recordar-les de tant en tant.

      Elimina
  3. Elfreelang30 de novembre del 2013, a les 15:57

    gracies Glòria per a mostrar-nos tantes joies amagades! una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog1 de desembre del 2013, a les 22:16

      Tenen molta força els poemes de la Llòria, almenys els tres que hi ha al blog.
      Una abraçada, Elfree!

      Elimina
  4. M. Roser30 de novembre del 2013, a les 20:16

    No coneixia aquesta poeta tampoc, però aquest poema em sembla molt revelador del que li tocà viure.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog1 de desembre del 2013, a les 22:19

      Costa trobar obra d'aquestes poetesses que no són conegudes. A internet gairebé no hi ha res i a les biblioteques no es troben els llibres. Una llàstima!
      Petonets!

      Elimina
  5. El porquet1 de desembre del 2013, a les 14:53

    Molt bonic. No la coneixia. De nou, una bona descoberta en aquest racó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog1 de desembre del 2013, a les 22:21

      Sap greu que molts poemes es perdin per falta de difusió. Hi ha molts poetes poc coneguts que es mereixerien un record, com és el cas de Matilde Llòria.

      Elimina
  6. Josep1 de desembre del 2013, a les 23:46

    Digne d'un llibre d'història militar: "No oferiu glòries car sabeu quan costen".
    Massa poesia, tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog3 de desembre del 2013, a les 12:10

      Tot té el seu cost i si els paguen els altres pot no semblar alt.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)