Perquè
has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu
la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De
tant que és jove enamora al seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora.
-qui no la sap quan la veu s’enamora.
Perquè
has vingut ara torno a estimar:
Diré el teu nom
I el cantarà l’alosa.
Diré el teu nom
I el cantarà l’alosa.
J. Salvat-Papasseit
"El poema de la rosa als llavis"
Preciós poema d'en Papasseit.
ResponEliminaJust fa un parell de dies han esclatat els lilàs al jardí de casa i el poema m'ha retornat.
Tots els poemes de "La rosa als llavis" els trobo deliciosos, frescos, suggerents...
EliminaQuina sort tenir un lilàs! És una flor realment bonica.
M'agradaría d'aconseguir el teu llibre. Em pots dir on?
Preciós, alegre, fresc. Bonic.
ResponEliminaUna delícia!
EliminaAmi també m'ho sembla.
Quanta dolçor!
ResponEliminaUn caramel de poema. Sempre ve de gust assaborir-lo.
EliminaQuanta dolçor, en el bon sentit.
ResponEliminaFita
He,he...quin és el mal sentit???
Elimina:)
sempre l'alegria, fa bo
ResponEliminaDebian estar enamorat quan va escriure aquests poemes. En altres poemaris no és tan juganer ni tan subtilment eròtic.
Eliminasempre m'ha agradat molt Papasseit i per descomptat aquest poema! gràcies Glòria en fas estar a la idem llegint els poemes que ens regales
ResponEliminaHa,ha. Si que us elevo amb la poesia que compartim. Això em fa estar orgullosa, Elfree.
EliminaEl poeta ha trobat una noia que porta la primavera a l'ànima.
ResponEliminaNoies així són les que enamoren als poetes. I les que els inspiren poemes tan tendres que commouen.
EliminaM'encanta, és d'una de les millors époques del poeta malaguanyat
ResponEliminaTots aquests poemes de "La rosa als llavis" són, com bé dius, encantadors. Una bona època pel poeta, que tan poc temps va tenir per escriure
EliminaGenial, sensacional, primaveral
ResponEliminaEstem d'acord, Bruixeta.
Elimina:D
l'última estrofa és bestial !!
ResponEliminaTot el poema és magnífic, l'última estrofa la cirereta.
EliminaUn poema rodó.
De vegades el cel em regala un ocell al pas del pensament de l'estimat. I recomforta.
ResponEliminaUns petons...
Ocell i pensament que volent molt alt.
EliminaPetons
És dels poemes que més m'agraden d' en Papasseit...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
És una delícia. La veritat és que tots els de "La rosa als llavis" ho són.
EliminaNo em canso de llegir-los.
amb aquest poema vaig descobrir a Papasseit
ResponEliminaDescobrir a Pappasseit és una experiència que no s'oblida mai més.
EliminaSempre queden els seus poemes dins el cor.
Papasseit tio com la claves!
ResponEliminaostia!! És marevellós, estupefacte! Papasseit cunde! ole!! #totssompapasseit
ResponElimina