No
faig sinó estimar la rosa.
(I m’escupen a la cara, germans.)
(I m’escupen a la cara, germans.)
Mireu-la:
pulcra, perfecta!
(I m’escupen a la cara, germans.)
(I m’escupen a la cara, germans.)
Segura
del seu somriure.
(I m’escupen a la cara, germans.)
(I m’escupen a la cara, germans.)
Oberta
a la llum i als aires.
(I m’escupen a la cara, germans.)
(I m’escupen a la cara, germans.)
Amb
perfum de terra concreta.
(I m’escupen a la cara, germans.)
(I m’escupen a la cara, germans.)
No
faig sinó mudar-me en rosa.
(I m’escupen a la cara, germans.)
(I m’escupen a la cara, germans.)
A. Massanell i Esclassans
Rosa sempre i malgrat tot
ResponEliminaMalgrat tot i a pesar de tot. Quan s'estima així no hi ha mesura.
EliminaNo entenc aquestes conseqüències negatives d'estimar la rosa...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Imagino que la rosa és una metàfora que poden ser moltes coses. Ves a saber... cadascú ho pot interpretar a la seva manera.
EliminaPetonets!
Qui pot escupir algú pel seu amor a la rosa?
ResponEliminaSuposo que aquí la rosa té connotacions personals. O polítiques?
Fita
Es evident que és una metàfora, en la meva lectura del poema he pensat en Catalunya. A saber que inspiraria al poeta...
EliminaRealment dona que pensar el que pot representar la rosa
ResponEliminaSi, és un poema que pot tenir moltes lectures.
EliminaJo el trobo bonic.
la rosa pot ser la vida mateix tan suau i càlida de vegades tan plena d'espines altres
ResponEliminaHo veus! Cada persona que el llegeix li veu un nou significat. Això és el que m'encanta de la poesia. És màgica.
Elimina