Quina cosa, Déu meu,
quina cosa!"
(Josep Carner)
(Josep Carner)
Quina
cosa, amor meu, quina cosa!
És la cosa més trista d'enguany:
és Sant Jordi i no tinc cap més rosa
que una rosa de dol i de plany.
És la rosa no-rosa, reclosa
dins un llibre, taüt i parany;
una rosa de mort que reposa
en un son insensible i estrany.
Puntual amorosa collita
que no arriba aquest any a la cita.
I han florit els rosers sense tu!
No em cal pas una flor que em recordi
que no hi ets. Però avui és Sant Jordi
i el silenci és tan dur, és tan dur...
És la cosa més trista d'enguany:
és Sant Jordi i no tinc cap més rosa
que una rosa de dol i de plany.
És la rosa no-rosa, reclosa
dins un llibre, taüt i parany;
una rosa de mort que reposa
en un son insensible i estrany.
Puntual amorosa collita
que no arriba aquest any a la cita.
I han florit els rosers sense tu!
No em cal pas una flor que em recordi
que no hi ets. Però avui és Sant Jordi
i el silenci és tan dur, és tan dur...
Carme Guasch
"Amat i Amic"
Hom voldria tenir menys sang per saber-se menys humà.... Trist i emotiu.
ResponEliminaGràcies, estimada.
Estimar tant té aquest dolor punyent quan és perd l'objecte del amor. I les diades com aquesta fan encara més palesa la soledat i l'absència.
EliminaUna abraçada!
punyent!
ResponEliminaBons dies de setmana santa i proper sant Jordi!
Si que deixa el cor una mica encongit el poema...
EliminaBones festes de Pasqua i Sant Jordi!
Que trist...
ResponEliminaSi, hi en som moltes que no tindrem la rosa del enamorat! És un dia molt alegre, pero per algunes guarda una espina.
EliminaMolt trist.
ResponEliminaUna abraçada nena.
Bona setmana i bon Sant Jordi!
És l'altra cara de la moneda de la rosa de Sant Jordi.
EliminaA tu segur que no te'n faltaran!!!
Una abraçada i bones festes.
Un poema molt bonic, per la intensitat del record, però molt trist, al mateix temps...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Totes les festes, Sant Jordi, Nadal entre altres, tenen aquest perill: porten records de éssers estimats que ja no estan al nostre costat.
EliminaPetonets, M.Roser
Un poema amb molt de sentit. No té la rosa que vol, però pot escriure uns versos com aquests.
ResponEliminaHi ha un poema seu que podria ser el de un Sant Jordi, anterior quan encara tenia la rosa com a ofrena d'amor. Està al blog, el dia 23 d'abril del any passat.
Eliminaun gran poema que expressa uns sentiments molt potents i punyents
ResponEliminarecords Glòria ! ;-)
La Guasch és una bona poeta, fa poc la vam homenatjar - va venir el seu fill, en Toni Soler al acte- i vam poder comprovar que tenia una poesia de molta qualitat.
EliminaUna abraçada, Joan!
Molt trist... fa un retrat espectacular del que es sent quant perds algú a qui no voldries sobreviure...
ResponEliminaMolt trist, però és un fet comú que hem d'acceptar. En una parella el normal és que un sobrevisqui al altre i a vegades costa molt fer-se'n a l'idea.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQuina cosa més estranya! El teu comentari aquí surt com eliminat. No ho entenc, espero no haver fet cap equivocació al publicar-lo.
Elimina:( ?
ResponEliminaLa Carme Guasch i el seu marit l'Antonio van viure molts anys aquí a Figueres. Jo era molt jove però encara em sembla que els veig passejant per la Rambla.
És un poema d'amor i absència, de dol, però també d'esperança perquè malgrat tot ... els rosers han tornat a florir.
Bona tarda Glòria.
Hola Pere, ara veig el comentari que abans no trobava.
EliminaLa Guasch té molts poemes colpidors parlant de l'absència del seu marit. Sembla que li devia costar molt superar-ho.
Però, certament, la vida continua.
Bona nit, Pere
colpidor
ResponEliminaÉs un dolor entre l'enyor i la nostàlgia.
Elimina