"CRIATURA DOLCISSIMA" de Joan Fuster
De nou retrobem al poeta de Sueca en el centenari del seu naixement un home compromès amb cultura del seu país, un escriptor reputat i respectat, que tenia una sensibilitat exquisida per parlar d'amor. Gaudim avui d'uns fragments de "Criatura dolcissima":
- 7
Vindrà l'hora de veure dins els versosi algú dirà de mi: heus ací un homeque moria allarat en clars abismes.I algú dirà també: heus ací, sotal'afer minuciós de les paraules,un deliri que cou, un risc de gleva.¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,la teua olor completa, penetrant-me?No li llegiran ton nom amb un bell pànic?
- 8
Mira com regracie a Déu aquellaocasió de càntic i memòria,hui que ton rostre ocupa el fons dels llibres.La nit tan gran, la falda on es reclinenles meues voluntats de tu, n'acceptauna altra més, la d'ara, adolorida.Tota l'ànima junta ve a trobar-s'hi.I és com si es descobrís senzilla, dreta,enmig de tanta passió que em passa.
Joan Fuster
"Criatura Dolcíssima"
Glòria es pot dir que ets una adicta la `poesia...
ResponEliminaPetonets, guapa.
No puc deslligar aquest poema de la música (i la veu) de LluÍs Llach.
ResponEliminaIgual com al Veles e Vents d'Ausiàs March hi sento sempre la música (i la veu) d'en Raimon.
Me n'agrada molt la cançó de Lluís Llach.
ResponElimina