El poema és "A l'ombra" i l'acompanya l'escultura d'una noia asseguda a l'ombra d'un om. És obra de Ramon Oms, un artista a qui agrada que l'escultura estigui integrada en el paisatge i que reflecteixi un moment plàcid i poetic.
Si per la ventada
som sotraguejats,
si ens fan ganyota
per quatre costats
si de cop i volta
no ens valen virtuts,
(vista la tongada
dels sobreviscuts),
això decidírem
a l'ombra de l'Om:
vinguts del que fórem
restem el que som.
Josep Carner
Escultura: Ramon Oms
Encara hi som...
ResponEliminaa sota de l'om.
Mirà has fet un rodolí, Xavier :-)
EliminaSom i serem, sempre!
A l'ombra de l'om es poden decidir moltes coses boniques...M'agrada aquesta noia asseguda al banc!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Aquest escultor, que curiosament es diu Om de cognom, fa moltes estàtues d'aquests tipus. Ho trobo molt bonic, molt més que els generals a cavall brandint l'espasa.
EliminaEl nom fa la cosa, Ramon Oms i a "L'ombra" de l'om.
ResponEliminaEl poema de Carner consola de les sotraguejades de la vida... "restem el que som", segurament és en la poesia.
La vida ens colpeixa sovint... Va bé tenir un lloc on descansar per reflexionar. La poesia sempre ens ofereix aquest espai de repòs i serenor.
Elimina