Per a la Marina
Vols venir a la meva barca?
Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria Mercè Marçal
"Bruixa de dol"
Preciós el poema i molt bonica la foto que hi fa joc...
ResponEliminaPetonets.
Si que és un poema bonic, amb molta força i vitalitat.
EliminaGràcies, M.Roser, i petonets!
Quina firça que té aquest poema. Quan arribes a serem cinc-centes serem mil, ja et sents mestressa del món.
ResponEliminaUn bon record, un poema que cal rellegir sovint.
Maria Mercè Marçal sempre a la nostra memòria.
Varem fer-li un homenatge al Vapor Vell, em va semblar oportú recordar-la, com una excel·lent poeta i com una dona extraordinària.
EliminaQuin poema tan bonic. Conec també la versió feta cançó de la Marina Rosell.
ResponEliminaVisca la lluita de la dona!
Visca! Gràcies, Xavier.
EliminaVolia posar l'enllaç a la cançó però només la he trobat en versions amb molt poca qualitat de só. Ho he deixat córrer :-(
Jo també vull fer camí amb ella!
ResponEliminaUn camí amb violetes, però no de roses, que cal que fem per avançar.
EliminaSempre endavant, Helena!